Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  punir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNIR v. tr.
Imposar i executar un càstig; castigar; cast. castigar. La justícia de Déu lo fa estar sotsmès a peccat per ço que en aquell sotsmetiment lo punesca, Llull Felix, pt. viii, c. 41. Ne si resurrecció no era, gran luxúria, ¿en què seria punida?, Llull Gentil 37. E punirem aquells qui y miren mal, Pere IV, Cròn. 270. Aquí són punides les ànimes de lurs peccats, Metge Somni iii. E Déu per vós vol punir mos demèrits, Ausiàs March, lxi. Puniu sovint els llagoters ociosos, Carner Ofrena 61.
    Var. ort.
ant.: ponir (Llull Blanq. 42, Genebreda Cons. 46, Libre de tres 112, Ausiàs March civ).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí punīre, mat. sign.