Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  puntal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNTAL m.
|| 1. Barra, tauló o altra peça llarga i sòlida que es fica o recolza a terra o damunt un suport resistent i serveix per a sostenir o impedir que caigui alguna cosa; cast. puntal. Especialment: a) El que serveix per a sostenir una paret o altre element de construcció. Picaren e meteren en puntals un costat del castell, Tomic Hist. 189.—b) Cadascuna de les barres de l'andà que van clavades en terra (Lluçanès, Plana de Vic).—c) Samaler que sosté els dos forcats en l'encavallada anomenada trespeus o trespals (Pallars, ap. Amades Past. 195).—d) El bastonet que va col·locat obliquament en la llosa de caçar (Pont de S.).—e) Cadascuna de les barres verticals que formen part d'una bastimenta o andami dels mestres de cases (Mall.).—f) Cadascuna de les barretes de la taula del carret de garbejar arròs (Volkst. Kult. vi, 333).—g) Branca o barra que des de terra sosté la soca o les branques d'un arbre per defensar-lo contra el vent o per impedir que es trenqui si va molt carregat de fruita; cast. rodrigón.h) per ext., Tros de branca tallat; cast. palo. El tio... se temà la feta, i agarrant un puntal de mangraner, pegà darrere son nebot, Pascual Tirado (BSCC, vii, 193).
|| 2. nàut. a) Peça de fusta o de ferro posada verticalment dins un vaixell per sostenir els baus per llur part central; cast. puntal.b) Alçada o profunditat del buc d'un vaixell; cast. puntal. Puntal d'arqueig: el que s'amida per calcular la capacitat interior d'un vaixell, i es pren des de la taula de forro que toca al paramitjal fins al cantell superior de la taula de la primera coberta (coberta inferior). Puntal de bodega: el puntal d'arqueig, però pres des de la coberta alta en els vaixells que en tenen més d'una.
|| 3. fig. Cosa o persona principal, que sosté una empresa, una institució, etc.; cast. puntal. No mancà... puntal de la monarquia que no tingués, en el festí, el seu lloc assenyalat, Maseras Contes 28. Això féu que Rusiñol passés a ésser un puntal del club monàrquic, Pla Rus. 323.
    Fon.:
puntáɫ (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: puntalàs, puntalarro.—b) Dim.: puntalet, puntaletxo, puntaleu, puntaló.—c) Pejor.: puntalot.