DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNXÓ m.
|| 1. Instrument de ferro llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per a fer forats; cast. punzón. Ab punxó e ab bastons, Eximenis Dotzè, c. 227 (Aguiló Dicc.). Una daga ab un gavinet y punxó, doc. a. 1546 (Alós Inv. 53). Un parell de tisores y dos martells y tres punxons de ferro, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 210).
|| 2. Burí, instrument de metall acabat en punta que serveix per a dibuixar o escriure damunt matèria dura; cast. punzón.
|| 3. Peça de metall llarguera que a un extrem té gravada en relleu una figura (lletra, etc.) i que, aplicada damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada per percussió la dita figura, sia per a fabricar tipus d'impremta, sia per a encunyar moneda, etc.; cast. punzón. Dins la qual en sa caxa sia tengut tenir los punxons, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., reg. 2626). En la casa del entall foren atrobats tots los punchons de les letres de entallar piles e trossells, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 123). Conexedor de... les formes tipogràfiques primitives, no parà fins a fer-se fer punxons y matrius a posta, Obrador Arq. lit. 103.
|| 4. Piu de cada cap del jaent i del cap inferior de l'arbre de la sènia, que serveix de punt i balla dins un dau (Peníscola).
|| 5. Peça de ferro lleugerament cònica que serveix per a treure perns encletxats entre la fusta (Manacor).
|| 6. Bastó de llenyam fort, amb punta, amb què les pellucadores d'oliva treuen les olives de dins l'aritjar o d'entre la pedruscada (Mall.).
|| 7. Tija que uneix la fulla o el fruit a la branca (Falset, Gandesa); cast. pezón. Raïm punxó gros: varietat de raïm blanc, gros, que fa el vi fluix (Gandesa). Punxó del rovelló: la cameta o tija sobre la qual se sosté el barret del rovelló (Falset).
|| 8. Fibló d'abella; cast. punzón (Nebrija Dict.).
|| 9. fig. Persona importuna o mal intencionada; que obra insistentment molestant.
|| 10. f. Enganyalla, trampa en el joc (Mall.); cast. fullería. Fa anar drets ets altres missatges i fins i tot es guardians, que no el poren sofrir gaire perque no los deixa fer punxons, Alcover Cont. 355.
Punxó: topon., nom d'un puig de 2.586 metres d'alçada, situat prop de Porté, a l'esquerra de la vall de Querol (Cerdanya francesa).
    Loc.
—Ballaria al cim o a la punta d'un punxó: es diu d'una persona molt balladora (Empordà, Barc.).
    Fon.: puɲʃó (or., bal.); puɲʧó (occ., val.); puɲʃú (Ross.).
    Intens.:—a) Augm.: punxonàs, punxonarro.—b) Dim.: punxonet, punxonetxo, punxonel·lo, punxoneu, punxoniu, punxonengo.—c) Pejor.: punxonot.
    Var. ort. ant.: punxor.
    Etim.: del llatí punctiōne, ‘puntura’.