DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PUNYAR v. intr.
Esforçar-se, treballar insistentment per aconseguir quelcom; cast. pugnar, esforzarse. Per assò està la sancta Esgleya pus forta e pus vigorosa contra los infeels e los heretges qui punyen en destruir ella, Llull Cont. 110, 11. Aquest G. de Montpestler... punyà con fos senyor de Montpestler, Jaume I, Cròn. 4. Entenien cascú d'éls que fossen reys, que ia y hauien punyat en nostra ninea, ibid. 18. E cascuns dels richs hòmens punyauen que fossen nostres priuats, ibid. 20. En la uostra honra deuem, senyor, punyar sobre totes les coses del món, ibid. 50. E punyam d'entrar en espay d'una legua tro al palau del Apostoli del matí tro a hora de migdia, tanta era la multitut de la gent que y era, ibid. 524. La reyna punyà a perseguir nostres officials, Pere IV, Cròn. 67. El aytan com en vostre poder seran, punyarets que sie manifestada en los infants, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 746). Puyats [sic] de servir de vostre poder vostre cresador, Graal 48. Contra ell van los nostres, punyant com a bons, Llorente Versos 75 (en aquest text s'usa punyar en el sentit propi llatí de ‘lluitar’).
    Etim.: del llatí pŭgnāre, ‘lluitar’.

2. PUNYAR v.
Pegar un cop de puny (Perpinyà).