DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUNYENT adj.
|| 1. Punxant; cast. punzante. Són les plantes... longues e primes majorment, e han espines punyents, Llull Arbre Sc. i, 60. Lo meu glay és gastant punyent e agut, Carta cel, ms. 732 (Est. Univ. xiv, 294). No tenen spina | pus fort punyent, Spill 2354. Es molt punyent l'espina que avui me les esqueixa, Atlàntida v.
|| 2. fig. Penetrant, que molesta o excita agudament l'ànim; cast. punzante, penetrante. Per altres letres nostres molt punyents e carregoses, doc. a. 1408 (Anuari IEC, v, 628). En dolor tan punyent e dura, Martí Garcia (Cançon. Univ. 219). Mas los volers... són més punyents que d'algun' amor simple, Ausiàs March xlv. Nunca sentiràs los mots punyents que yo dauant tu tantes uegades he trets de la mia boca, Curial, i, 8. Hi ha escenes plàcides i escenes punyents, com en tots els drames, Caselles Mult.10. Per la vesllum de l'avenir vençuda | l'emoció punyenta del cor flac, Alcover Poem. Bíbl. 40. Es féu més punyent el desig de guaitar dins el regne de la mort, Riber Miny. 63.
    Var. ort. ant.: puyent (Graal 130; Flos medic. 69).
    Etim.: del llatí pungĕnte, mat. sign.