Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. punyera
veure  2. punyera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PUNYERA f.
|| 1. Dona que fa punys de camisa; cast. puñera.
|| 2. Maneguí guarnit amb cascavells, que els balladors es posen en alguna variant del ball dels cascavells (Dicc. Dansa).

2. PUNYERA f.
|| 1. Ambosta (Vall d'Àneu); cast. almorzada.
|| 2. Mesura pirinenca per a grans, de valor variable segons les diferents comarques. Al Pallars Sobirà la punyera és la vint-i-quatrena part del quartà, la quarta part d'una recció o d'un litre aproximadament; a la Seu d'Urgell i Andorra sembla que la punyera equival a més de tres litres; a Perpinyà equival a 1'15 litres. A la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà) la punyera és també mesura de vi, i equival, com la d'àrids, a un quart de litre. Un ceró ab faues entorn dos punyeres... Un cerró ab pesos e faues entorn una punyera, doc. a. 1380 (BABL, vi, 470)."Tres migeras y quatre punyeras de blat, doc. a. 1321 (Segura HSC 96). Mitja punyera de farina, Dieç Menesc. ii, 76 vo. a) Recipient que té la cabuda d'una punyera i serveix per a mesurar. A qui serà atrobada punyera o altre mesura de blat, doc. a. 1434 (BABL, xi, 328). Una gaueta e una punyera de fust, doc. a. 1460 (Est. Univ. vii, 385)
|| 3. Porció de blat que el moliner pren damunt el blat que li porten a moldre, per cobrar-se la seva feina (Alós, Benós, Senterada).
    Fon.:
puɲéɾa (Andorra, Senterada); puɲέɾa (Esterri d'À); puɲέɾɛ (Sort); puɲéɾɛ (La Seu d'U.).
    Var. form.:
pugera, escrit també puyera en els documents medievals. P. des Prat fa II pugeres de civada, doc. a. 1283 (RLR, iv, 53). Una puyera de gaytes, ibid. 57. Foren dues migieras V pugieras e miga, doc. a. 1433 (Est. Univ. x, 134). Lahor de li en una portadora qualques tres pugeres, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). Aquesta forma pugera prové segurament de la influència del mot pugera derivat de puja, que significa la quantitat de pa que el forner pren com a paga de la seva feina (i pugera significa la dona que cobra la puja).
    Etim.:
derivat de puny.