DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUPIL, PUPIL·LA m. i f.
Persona menor d'edat i posada sota la cura d'un tutor; cast. pupilo, pupila. A aquells que los popils són hereus o successors, Cost. Tort. II, xiv, 7. Axí com les altres vidues e pupils de la part forana, doc. a. 1455 (Hist. Sóller, i, 508).
    Var. ort. ant.: pupill (doc. a. 1319, ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 256; doc. a. 1585, ap. Col. Bof. viii, 503).
    Var. form.: pubil, pubili.
    Etim.: pres del llatí pupīllu, mat. sign.