DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PURESA f.
Qualitat de pur; cast. pureza. Quaranta estanys de virginal puresa, Canigó iv. Vigorisat per la puresa i la temperatura de l'aire, Massó Croq. 8. La profunda puresa del silenci, Ruyra Parada 47. Especialment: a) Castedat. Puix floria en vostres mans | son lliri blanc de puresa, Verdaguer Idilis. Entela sa virtut y sa puresa de ses nines, Ignor. 18.—b) Puresa!: interj., eufemisme usat només per dones, en lloc de punyeta (Ciutadella).
    Var. form.: purea.
    Fon.: puɾέzə (or.); puɾézɛ (Ll.); puɾə́zə (mall., Ciutadella); puɾéa (val.).
    Etim.: del llatí purĭtĭa, mat. sign.