DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PURGA (i arcaic i dial. porga). f.
Acció de purgar, i allò que serveix per a purgar; especialment, medicina que es pren per a netejar el ventre; cast. purga. Si és malalt, ha mester metges, porgues, Eximenis II Reg., c. 30. Vos farem saber com nos serem trobats ab la purga, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 557). Quant volen dar porga, abans donen exerops, Quar. 1413, 291. Per haver sanitat que haja exarop e aprés purga, Sermons SVF, i, 68. Clucà los ulls, e a manera de qui beu purga, volgué tragar aquesta píllola tan amarga, Curial, iii, 6. La amarga porga | del parturir, Spill 10434. ¿Hi sens exarops donau-li vós porga?, Proc. olives 271. Ni'ls valen unts ni purgues agres, Coll. dames 626. Y may n'han volguda beure [de la meva sang] | ni per purga, los moscarts, Maura Aygof. 77.
    Refr.—a) «Un pren sa purga, i s'altre la caga»: es diu quan una acció dirigida a una persona determinada provoca efecte o reacció a una altra persona (Men.).—b) «Porga per porga, me la mame jo»: significa que entre beneficiar a altri o beneficiar-se a si mateix, és preferible això darrer (val.).
    Fon.: púɾɣə (pir-or., or., occ., val., bal.); póɾɣa (val., entre persones velles o rústiques).
    Intens.:—a) Augm.: purgassa.—b) Dim.: purgueta, purgueua, purgona.—c) Pejor.: purgota.
    Etim.: del llatí pŭrga, mat. sign.