DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PURGAR (i ant. i dial. porgar). v. tr.: cast. purgar.
|| 1. Llevar d'una cosa allò que l'embruta o impurifica o no li és convenient; purificar. a) En sentit material. No us y acostets entrò que age enfantat et sie complidament porgada, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 747). Nós faem enfortir la força del castell, reparant los murs e purgant e denejant les cisternes, Pere IV, Cròn. 272. Lo suc de la ceba posat al nas purga lo cap demantinent, Tres. Pobr. 16. Fonc de moltes immundícies porgada la ciutat, Decam. i, 35. Los guardes deuen guardar que la dita moneda no sia carregada, ans deuen aquella ben purgar ab una bacina foradada, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 113). Per provehir los gats que té la dita casa e per purgar aquella de les rates, Ardits, i, 369 (a. 1437).—b) En sentit intel·lectual o moral. La vostra veritat nos porga e'ns vivifica e'ns nedeja de falsetat, Llull Cont. 24, 15. Les ànimes... fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repòs, Villena Vita Chr., c. 47. D'esta manera quiscú purgarà sa conciència, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507).
|| 2. Eliminar una humor, una substància que embruta o impurifica. Consumarà alcuna mala humor... la qual porgarà per suor e per vapor, Llull Doctr. Puer. 78, 15. Es purgada propiament per lo ventre, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6. Lo cauall ha purgat per urina les males humors, Dieç Menesc. ii, 8. Especialment: a) absol. Menstruar. Mas puys purgava, | d'ella sperava | que fill n'hauria, Spill 4485.
|| 3. Donar un remei per a produir l'evacuació del ventre. No gos purgar, axaropar, desuspitar ne sagnar alcun dels dits pacients, doc. a. 1402 (BSAL, ix, 273). Los metges, cuydant-la guarir, la purgauen, Curial, i, 30.
|| 4. Netejar cereals, llegums o matèria pulverulenta fent-ho passar per petits forats que no deixen passar les impureses. Vorm... se esdevé... per la pols de la civada quant no és ben porgada, Dieç Menesc. ii, 35. (V. porgar || 1, 2).
|| 5. intr. Perdre volum o pes; cast. mermar.
|| 6. Escopir la mar a la platja residus marins barrejats (Costa de Llevant, Barc.).
|| 7. refl. Passar l'acusat per la prova de la purgació per acreditar la seva innocència. Los marits poden reptar lurs muylers de aulteri... e eles deuen-se purgar per lur auagan per sagrament, Usatges 114. Cavaler, pus que de son senyor és reptat de bayhia, no li deu respondre dels altres clams entrò que del reptament se sia purgat, Usatges 127.
|| 8. Provar suficientment la innocència d'un acusat. Tro que les mies defensions sien purgades, Pere IV, Cròn. 368. Per tal que tu y'ls altres lleals servidors meus poguéssets jurídicament y en públich purgar y mostrar vostra innocència, Metge Somni ii.
|| 9. Complir la pena pels pecats o faltes que s'han comès. Lo Senyor... tramet a tu una malaltia per purgar tos peccats, Sermons SVF, i, 252. Y no purgues tu la sua offensa, Passi cobles 66. Puix vós diligent purgau nostre crim, ibid. 144. Em fa purgar en la terra la meua avarícia, Penya Mos. iii, 15.
|| 10. ant. Acreditar la veritat o honradesa d'un càrrec, d'un procediment; passar el temps necessari per a tenir dret a exercir un càrrec o a percebre'n els beneficis. Fou elegit en Mostaçaf de la ciutat... e per tant com... era stat cònsol e no ha encara purgada la taula, no pogué obtenir lo dit offici de Mostaçaf, doc. a. 1439 (Ardits, i, 403). Al Batle pertany purgar tals recors, Proc. olives 534. Resten en les bosses de dits officis poques persones de les quals, encara que no hajan purgat ni vagat lo temps acostumat, se han de extraure per al regiment de dits officis, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 495).
    Fon.: puɾɣá (or., occ., bal.); puɾɣáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí pŭrgare, mat. sign.