Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  purificar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PURIFICAR v. tr.
Fer pur; llevar a una persona o cosa la part impura; deslliurar d'impureses; cast. purificar. Enaxí com l'argent o l'aur se purifica en lo foch, Llull Gentil 254. Del qual peccat nulla altra cosa no pogra humana natura purificar ni restaurar sinó vós, Llull Cont. 52, 27. Se anirà engruixint y purificant la fruyta, Agustí Secr. 46. Corre a les aigües del Nil, l'esperit hi purifica, Verdaguer Idilis. Dins les teues mans el vi es purifica, Colom Juven. 21. Especialment: a) Eixugar el calze en la missa després de sumir l'aigua i el vi.—b) refl. En la llei antiga, presentar-se les dones al temple després de la purgació del part.—c) Rehabilitar en el servei els inhabilitats per causes polítiques.
    Fon.:
puɾifiká (Barc., Bal.); puɾifikáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí purifĭcāre, mat. sign.