Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  puta
veure  putà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUTA f. (en llenguatge grosser)
Prostituta; cast. puta. Les putes affaleguen los hòmens e'ls giten de rahó, Genebreda Cons. 22. Ta filla... fonch envergonyida, si dir-se pot la puta poder hauer vergonya, Curial, iii, 27. Puta bagassa | ab simple passa | punició, Spill 6899. Vinguts sou a dir-uos axí fills de putes, Proc. Olives 1003.
|| 2. adj. despectiu que s'aplica a tota mena de persones o coses per expressar la seva condició de dolentes, perilloses, dificils, etc. «Fa un temps molt puta»: un temps molt dolent. «No et fiïs d'aquest home, que és molt puta»: que és molt astut, o traïdor, o perillós per qualsevol concepte.
|| 3. f. La sota d'oros (val.).
    Refr.
—a) «Puta primerenca, beata tardana»: significa que les dones que de joves han estat vicioses, quan són velles solen semblar molt honestes i devotes (val.).—b) «A puta i cavaller, tot li està bé»: vol dir que a les persones molt desvergonyides i a les de gran posició social, la societat els tolera coses que no tolera a les persones normals.—c) «Ni carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta» (Empordà).
    Intens.:
—a) Augm.: putarra, putassa, putarrassa, putota, putot, putarrot, putanga, putarranga.—b) Dim.: puteta, putetxa, putel·la, puteua, putiua, putona, putarrina, putarrona, putarrí, putarringa.
    Etim.:
d'un mot llatí vg. *pūtta, mat. sign. || 1, que segons uns autors és relacionable amb el llatí putus ‘noi’ i segons altres amb el llatí pūtĭdus ‘pudent’.

PUTÀ, -ANA adj. ant.
Malvat, traïdor. Apareix aquesta forma en la traducció de la Divina Comèdia feta per Andreu Febrer, i tradueix l'adjectiu italià putti: Torcé sos ulls putans, Febrer Inf. xiii, 65. (V. putana).