Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  puta
veure  putà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PUTA f. (en llenguatge grosser)
Prostituta; cast. puta. Les putes affaleguen los hòmens e'ls giten de rahó, Genebreda Cons. 22. Ta filla... fonch envergonyida, si dir-se pot la puta poder hauer vergonya, Curial, iii, 27. Puta bagassa | ab simple passa | punició, Spill 6899. Vinguts sou a dir-uos axí fills de putes, Proc. Olives 1003.
|| 2. adj. despectiu que s'aplica a tota mena de persones o coses per expressar la seva condició de dolentes, perilloses, dificils, etc. «Fa un temps molt puta»: un temps molt dolent. «No et fiïs d'aquest home, que és molt puta»: que és molt astut, o traïdor, o perillós per qualsevol concepte.
|| 3. f. La sota d'oros (val.).
    Refr.
—a) «Puta primerenca, beata tardana»: significa que les dones que de joves han estat vicioses, quan són velles solen semblar molt honestes i devotes (val.).—b) «A puta i cavaller, tot li està bé»: vol dir que a les persones molt desvergonyides i a les de gran posició social, la societat els tolera coses que no tolera a les persones normals.—c) «Ni carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta» (Empordà).
    Intens.:
—a) Augm.: putarra, putassa, putarrassa, putota, putot, putarrot, putanga, putarranga.—b) Dim.: puteta, putetxa, putel·la, puteua, putiua, putona, putarrina, putarrona, putarrí, putarringa.
    Etim.:
d'un mot llatí vg. *pūtta, mat. sign. || 1, que segons uns autors és relacionable amb el llatí putus ‘noi’ i segons altres amb el llatí pūtĭdus ‘pudent’.

PUTÀ, -ANA adj. ant.
Malvat, traïdor. Apareix aquesta forma en la traducció de la Divina Comèdia feta per Andreu Febrer, i tradueix l'adjectiu italià putti: Torcé sos ulls putans, Febrer Inf. xiii, 65. (V. putana).