DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRA f.
|| 1. Rodalia, tros extens de terra compost de diferents peces que pertanyen o han pertangut a un mateix senyor; cast. coto. Donamus nos vobis una quadra de terra erma qui nobis advenit per donacionem de comite Barchinona, doc. a. 1150 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 27). Lo castell de Cabrera... e la quadra de Vallbona, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). Anant a la baronia o quadra de Caldes d'Estarachs qu'és de la present ciutat, doc. a. 1536 (Ardits, iv, 45). Jo us requeresch com ha balle que só del lloch de Pomar y de la quadra de señor terme de Pomar..., continuant la antiquíssima posessió tenen les dites señores... de la jurisdicció criminal en la present quadra de señor, terme de Pomar, doc. a. 1608 (BABL, xi, 435).
|| 2. Porció de terra que es rega en un determinat dia de la setmana (Camp de Tarr.). In termino de Regali, in quadra uocata dels disaptes, doc. a. 1388 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quadra del Dijous: partida de terra del terme de la Selva del Camp (doc. a. 1578).
|| 3. Camí que arranca d'un camí principal, en terra de secà (Cast.).
|| 4. Sala o cambra gran; cast. sala, tarbea. En una quadra o cambra que està aprés la sala de dit castell, Jaume I, Cròn. He closa e tancada de tapia d'ergamaça la una quadra de la claustra, doc. a. 1395 (Rubió Docs. cult. ii, 344). Entraren tots junts en la quadra dita prioral, doc. a. 1579 (Ardits, v, 194).Especialment: a) Sala gran de casa senyorial (Val., Mall.); cast. salón. Aquelles quadres suntuoses cubertes de tapissos, Roq. 22.—b) Cada un dels apartaments grans en què es divideix un edifici habitat per molta gent, com una fàbrica, una caserna, un hospital, etc.; cast. cuadra, sala. Morir sol, en una quadra de l'hospital, Vilanova Obres, iv, 159.
|| 5. Estable de cavalls o muls; cast. cuadra. L'establer no tenia obertes les portes de la quadra, Caselles Mult.161.
|| 6. nàut. Vela de quatre caires; cast. vela cuadra.
|| 7. nàut. Amplada del vaixell en la quarta part de la seva llargària. A la quadra: en direcció perpendicular a la del vent; cast. a la cuadra.
Quadra: a) topon. La Quadra i Les Quadres són noms freqüentíssims en la toponímia del Principat, com a testimoni del significat || 1 del mot quadra. També existeixen molts de topònims en què el mot Quadra va seguit d'una adjectivació o d'altres mots determinatius de la propietat del terreny (Quadra de Vallirana, Quadra de Sant Ponç, Quadra de Miralpeix, Quadra de Santes Creus, etc.). En molts de casos el topònim Quadra designa petits nuclis de població, com La Quadra de Sorribes (en el municipi de Castellar del Riu), la Quadra de Vilamarics (mun. de Monistrol de Montserrat), Quadra de la Camareria (mun. de Pobla de Mafumet), Quadra de Montoliu (mun. de Riera), la Quadra d'Olzinelles (mun. de Sant Fructuós de Bages), etc.—b) Quadres o Quadras: llin. existent a Barc., Sabadell, Igualada, Tàrrega, Mora d'Ebre, etc.
    Fon.: kwáðɾə (or., bal.); kwáðɾɛ (Ll.); kwáðɾa (Andorra, Tortosa, val.).
    Etim.: del llatí quadra, ‘figura quadrada’.