DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRANT m.: cast. cuadrante.
|| 1. La quarta part d'una circumferència i el sector circular corresponent a aquella, o sia, que està limitat per un arc de 90 graus. E la costa dreta de plus assats | que del mig del quadrant al centre lista, Febrer Purg. iv, 42.
|| 2. Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars; especialment, a) Cadascuna de les quatre parts en què divideixen l'horitzó els quatre punts cardinals (anomenades primer, segon, tercer i quart quadrant, comptades a partir del nord seguint la direcció de les agulles d'un rellotge). «En aquesta regió dominen els vents del primer quadrant».
|| 3. Rellotge solar traçat en un pla. Y en lo quadrant de la vida | tinch el sol... jo no sé ahont, Collell Flor. 32.
|| 4. Instrument format per un quart de cercle amb pínnules o ulleres per a mesurar distàncies angulars. D'estralabre e de quadrant, doc. a. 1381 (Rubió Docs. cult. ii, 228). Nós havem un cadran [sic] per les quals hom conex les hores axí de die com de nit, doc. a. 1391 (Bofarull Mar. 116). La setena Reyna... tenia una spera en la mà e un quadrant als pits, Curial, iii, 83.
|| 5. En la màquina selfactina, peça en forma de sector dental que constitueix la part principal del mecanisme per a enrotllar el fil sobre la pua durant el moviment de baixar el carro (Pons Ind. text.).
|| 6. Moneda romana equivalent a la quarta part d'un as. Si no pagava la soldada | fins al darrer quadrant, Colom Juven. 178.
|| 7. Pes antic equivalent a la quarta part d'una unça.
|| 8. En el dret romà, la quarta part d'una herència.
|| 9. Coixí quadrat (Barc., Terrassa, Val.).
    Fon.: kwəðɾán (Barc.); kwaðɾánt (Val.); kwəðɾánt (Palma).
    Etim.: pres del llatí quadrante, ‘quarta part’.