DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRAR v.: cast. cuadrar.
|| 1. tr. Fer quadrat, donar forma quadrada. Qualsevol terra, si se ha de canar, sempre has de buscar y tirar a fer-la quadrada, perque sensa quadrar, no seria canar, sinós arbitrar, Fontanet Conró 68. Deus quadrar una rajola, Ventallol Pract. Merc. 8. a) Tallar les peces de fusta en angle recte; cast. cuadrear.
|| 2. tr. Determinar el valor del costat d'un quadrat equivalent (a una figura determinada). E si'l cercle se pot quadrar, Metge Somni iii.
|| 3. tr. Dividir en porcions o figures quadrades; cast. cuadrar, cuadricular, recuadrar.
|| 4. Elevar un nombre al quadrat, multiplicar-lo per ell mateix.
|| 5. refl. Aturar-se una persona i quedar dreta i amb els peus formant escaire un amb l'altre. Es quadrava davant la coronella i tot, Vidal Mirall 43.
|| 6. refl. Posar-se en actitud altiva i enèrgica, mostrant-se disposat a resistir o a no tolerar el que algú fa. Proferí el senyor Marrasquí, quadrant-se davant de la seva senyora, Riba Perot 84.
|| 7. intr. Avenir-se bé, conformar-se una cosa amb una altra; venir bé a un propòsit, a un desig; agradar. Y·d'açò el que més li quadre use l'home enamorat, Flor d'Enam. 90. No quadra lo que dieu en lo que feu, Torra Dicc. Axò de gordar-la no li quadrava massa, Penya Mos. iii, 98.
    Fon.: kwəðɾá (or., bal.); kwaðɾá (occ.); kwaðɾáɾ (val.); koðɾá (occ. i mall. molt vulgar); kuðɾá (or. i men. molt vulgar).
    Etim.: pres del llatí quadrare, mat. sign.