Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quadrat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRAT, -ADA
I. adj.
|| 1. En forma de quadrilàter que té quatre costats iguals i quatre angles rectes; cast. cuadrado. Tota bella ciutat devia esser quadrada, Eximenis Dotzè, c. 110 (Arch. Ib. Am. xxiv, 346). Dues tovalloles quadrades, doc. a. 1523 (Alós Inv. 41). Uns guardaven les aspilleres de la torre quadrada, Rosselló Many. 40. a) per ext., De quatre caires i de línies aproximadament iguals. Traeu-ne aquella ungla del mig quadrada, Dieç Menesc. ii, 59 vo. El Feiu era un gos sapat, de testa quadrada, Víct. Cat., Ombr. 49.
|| 2. Multiplicat per si mateix; elevat a la segona potència; cast. cuadrado. a) Arrel quadrada d'un nombre: el nombre que, multiplicat per ell mateix, dóna un producte igual a aquell altre nombre.
|| 3. fig. Altiu i enèrgic, en actitud de resistència o d'intransigència. Dir matràs, y encendre's ella com un lluquet, posant-se de quadrat..., tot va ser hu, Rond. de R. Val. 37. a) Presumit, orgullós (Pobla de L.). «Aquesta dona és molt quadrada».
II. m.
|| 1. Quadrilàter que té els quatre costats iguals i els quatre angles rectes; porció de terreny o altre objecte que té la dita forma; cast. cuadrado. Els horts amb quadrats de llegums, Rosselló Many. 174. N'Angelina... entrà dins el quadrat del ball, Galmés Flor 80. Dono voltes pel quadrat | de cases de menestrals, Espriu Cançons 101.
|| 2. Producte de multiplicar un nombre per ell mateix; cast. cuadrado. «El quadrat de 6 és 36».
|| 3. Distància angular de 90 graus; cast. cuadrado.
|| 4. Biga o peça de llenyam de secció quadrada (Pallars, Conca de Tremp). Es diu especialment del llenyam que té gruix i llargada suficient per a servir de biga d'un sostre o teulada, i les seves dimensions oscil·len entre 20 i 30 cm. de gruix i de 16 a 25 pams de llargada. Quadrat carener: el que té més gruix del normal en relació a la llargària, i pot servir de caire als dos pendents d'una teulada (Cost. Cat. i, 152). a) Cabiró o biga per a enllatar (Torelló, Terrassa, ap. BDC, xx, 190).
|| 5. tipogr. Peça de metall del cos de les lletres, que es posa entre aquestes o bé per a omplir ratlles en blanc, i que té una amplada mínima d'un quadratí i mig; cast. cuadrado.
|| 6. Regle prismàtic quadrangular per a ratllar; cast. cuadrado. Aquest regla o quadrat, lo dit regle o esquadra, Agustí Secr. 137.
|| 7. Rajola quadrada (Urgell, País Valencià); cast. ladrillo.
|| 8. Mitjà de marès de forma quadrada i de 40 cm. de llarg de cada costat (Mall.).
|| 9. Mena de coixí de forma quadrada posat damunt el tapament del llit per a escalfar millor el cos del qui hi jeu (Mall.); cast. edredón.
|| 10. Cistelleta quadrangular, de vímens, amb tapadora de dues ales i amb ansa de banda a banda, que serveix per a anar a comprar (Penedès).
|| 11. Reforç quadrangular que es posa més amunt del taló d'una mitja.
III. Quadrat: a) Nom propi d'home; cast. Cuadrado.b) Llin. existent a Albatàrrec, Flix, Valls, La Salzedella, etc.
    Var.
(vulgar): codrat (En lo dit taulell ha LXIIII cases codrades, Scachs 96; Una caxa codrade, doc. a. 1523, ap. Alós Inv. 42).
    Fon.:
kwəðɾát (or., bal.); kwaðɾát (occ., val.); koðɾát (occ. i mall. vulgar); kuðɾát (or. i men. vulgar).
    Intens.:
quadradet, quadradot.
    Etim.:
pres del llatí quadrātum, ‘de forma quadrada’.