DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUADRO o QUADRE m.: cast. cuadro.
|| 1. Figura limitada per quatre costats que formen quatre angles rectes. Un quadre fent les primeres clausures, Scachs d'amor. Lo Rey... com se mou del seu quadre blanch segueix la natura dels rochs, Scachs 99. La iglésia... és en quadro, o en figura quadrada, no molt gran, López Rel. 58. A quadros: dividit en diferents porcions de forma quadrada. S'eixugà el front ab un gran mocador blau a quadros, Pons Auca 110. En quadro: com a llargada d'un costat d'un objecte quadrat. Trescant per dins es jardí de deu passes en quadro, Maura Aygof. 118. A tot quadro: en rodó, de perímetre. Té de alsada lo dit campanar 33 canas, y 5 canas a tot quadro, Canyelles Descr. 211. Lo peu de aquella columna és de deu palms a tot quadro, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Porció de terreny de forma quadrangular. Quadro d'hort o de jardí: parcel·la quadrangular separada de les altres i destinada a cultivar-hi determinades plantes. Poncemés... que façats plantar la un remat al mig del un quadro del nostro jardí, e l'altre en l'altre quadro en semblant loch, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 530). Si teniu un bell quadro de terra y'l voleu plantar de bosch, Agustí Secr. 75. Quadro del ball: espai de carrer, de plaça o de camp, de forma quadrangular, destinat a ballar-hi. N'Angelina s'assegué a un dels bancs qui enrevoltaven interiorment el quadro, Galmés Flor 80.—b) Formació de la infanteria en figura de quadrilàter presentant quatre cares a l'enemic.—c) Conjunt de caps, oficials, sergents i caporals d'un regiment o altra unitat de tropa. Quedar en quadro: quedar un cos de tropa sense soldats, conservant l'oficialitat i altres elements de comandament.
|| 2. astron. Posició o aspecte d'un astre que dista d'un altre 90 graus.
|| 3. nàut. Conjunt de peces (dragants, gambotes i codaste) que formen la superfície de la popa quadrada d'un vaixell. Se'n diu pròpiament quadro de popa.
|| 4. Vasa, bastiment que limita en forma quadrangular una obertura, una pintura, un gravat, etc. Especialment: a) Ormeig de pescar consistent en un marc de xarxa de 4 per 6 metres, cobert amb xarpellera que forma una mica de bossa (Barceloneta, ap. BDC, xiv, 51).
|| 5. Tela, fusta o altra cosa damunt la qual va pintada alguna cosa; la mateixa cosa pintada, i per ext., gravat, dibuix, etc., enquadrat en un marc per a esser penjat a la paret. Los pilars... carreguen sobre los quadres vaguants, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 463). Un quadro de un dels quinse misteris de Déu, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 406). Em tira al safaretx els quadros, els llibres, Ruyra Pinya, i, 163. El grup de ciutadans... amb els quadros del Greco, Pla Rus. 153.
|| 6. fig. Escena, sia de paisatge, sia de persones, que s'ofereix a la vista o a la consideració. Sols per no veure lo quadro funerari, | d'espatlles s'hi mig gira, Atlàntida viii. Dins d'aquell quadro grandiós, amb el poble al fons de la conca, Massó Croq. 44. a) Descripció viva i animada d'un espectacle o esdeveniment. Quadro de costums: descripció o narració de fets pertanyents a la vida quotidiana.—b) Subdivisió d'un acte teatral corresponent a un canvi de decoració.—c) Conjunt d'artistes que treballen plegats en un espectacle.
|| 7. fig. a) En un poema dramàtic, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud.—b) Ball de quadro: nom que es donava als rigodons i altres danses en què les parelles formaven combinacions de posició i de moviment espectaculars. Tinch emparaulats los balls de quadro ab l'una, Vilanova Obres, xi, 12.
|| 8. Estat o resum fet en una figura quadrangular o composta de caselles. Quadro estadístic, Quadro sinòptic, etc. Quan traçava En Rubió el quadro general de la literatura catalana en les seues vuyt conferències, M. S. Oliver (ap. Obrador Arq. lit. 76). Quadro clínic: conjunt dels símptomes i senyals característics d'una malaltia.
|| 9. Quadro de distribució: conjunt d'aparells d'una central elèctrica per a establir comunicacions entre els generadors i els receptors. En telefonia, conjunt d'aparells d'una central per a establir o interrompre les comunicacions.
    Refr.
—«Segons el quadro, la guarnició»: significa que les coses han d'estar adequades a les circumstàncies.
    Fon.: kwáðɾu (or., men., eiv.); kwáðɾo (occ., val., mall.); kɔ́ðɾu (or. i eiv. vulgar). La forma quadre, readoptada en el llenguatge literari modern, no existeix en el parlar quotidià de cap dialecte, i té l'inconvenient que la forma de plural quadres es confon amb la del plural de quadra.
    Intens.:—a) Augm.: quadràs, quadrarro.—b) Dim.: quadret, quadretxo, quadrel·lo, quadreu, quadriu, quadró.—c) Pejor.: quadrot.
    Etim.: pres del llatí quadru, mat. sign.

QUADRÓ m.
|| 1. Quadrilàter petit; cast. cuadrito. Los cavallers dels scachs... no van sinó a tres quadrons, Scachs 110.
|| 2. Fusta llarga i de secció quadrada, que fa la mida de dues llates juxtaposades (Tortosa).
|| 3. Rajola quadrada (Valljunquera, Maestrat, Morella). A Tortosa es diu especialment de la rajola quadrada gran, de què se solen enrajolar les cuines de pagès.
|| 4. Parcel·la de terra de conreu, més petita que el quintar i situada més prop de les cases (Empordà).
    Fon.: kwəðɾó (or.); kwaðɾó (occ.); kuðɾó (Empordà).
    Etim.: derivat de quadro.