DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUALIFICAR v. tr.
|| 1. lòg. Dotar de qualitat; cast. cualificar. Accidents quantificats qualificats, Llull Arbre Sc. i, 104.
|| 2. Expressar el caràcter d'una cosa o persona anomenant-la amb un adjectiu que n'expressa una qualitat; cast. calificar. Lluita tan enverinada per coses que l'Albert qualificava sempre d'insignificants, Oller Vilaniu 311. La nena Edelmira era una minyona d'aquelles que a Cerdanya qualifiquen de possardes, Ruyra Flames 150.
|| 3. Aplicar a algú la nota que correspon o que algú creu que correspon a la seva capacitat, sobretot en els estudis; cast. calificar. «Aquest professor qualifica molt baix».
|| 4. Revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom.
    Fon.: kəlifiká (or., bal.); kalifiká (occ.); kalifikáɾ (val.). La grafia calificar ja apareix (al costat de qualificar) en Lacavalleria Gazoph.
    Etim.: derivat de qualis, ‘qual’, en el llenguatge escolàstic.