Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. quan
veure  2. quan
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. QUAN (ant. escrit també quant i quand, can i cant).
|| 1. adv. interr. A quin temps; en quin moment o època; cast. cuándo. ¿No m'havets dit que cert sots de haver salvació?—Ver és, dix ell, mas no sé quan, Metge Somni ii. ¿Quan serà que els ulls vos vegen?, Verdaguer Idilis. ¿Fins a quant ha de durar?, Guiraud Poes. 20. ¿Des de quan? o ¿De quan ençà?: loc. adv. que s'usa per demanar a quin temps o en quin moment ha començat una cosa, una acció, un esdeveniment.
|| 2. conj. (rel. temporal) Al temps en què; en el moment o en l'època en què; cast. cuando. Qan hom és macip penssa així, Hom. Org. 2 vo. Cant lo gentil fo en lo gran boscatge..., se uolch consolar e alegrar en ço que uolia, Llull Gentil 6. Per tal que sabés haver manera de mantenir e de regir sa casa quant fos casada, Llull Blanq. 1. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat..., demanaren-los acort, Jaume I, Cròn. 2. Senyor, yo cant me leu meng d'una fogaça calda, Eximenis Terç (ap. Roca Medic. 142). Portarà un ciri en la mà, lo qual encendran quant la dita madona dona Maria entrarà en la cambra, Muntaner Cròn., c. 3. Y quan haguí bé remirat especialment lo dessús dit hom..., a mi fo vijares que veés lo rey en Johan, Metge Somni i. D'aplegadisses llances quan té un bon ram, | al Rosselló davalla, Canigó viii. Que dins l'ombra va a sestar | quan crema el sol a migdia, Costa Trad. 38. Ella fou ma primera visió | quan vaig descavalcar en vostra terra, Alcover Poem. Bíbl. 36. Ere més guapa que avans quand ere chiqueta, Guinot Capolls 17. Quan eixírem del poble, una òliba ens saludà, Ruyra Parada 29.
|| 3. conj. (condic.) En cas que, en l'ocasió que; cast. cuando, si, dado que. Jassia que la fe senes les obres no uayla re, can abdues són aiustades fan fruyt, Jaume I, Cròn. 1. Quant lo un dels cònsols o abduy en algun fet són recusats..., han a si acompanyar un home de la art de la mar, Consolat, c. 39. Mils sent la dolçor de la mel cant hom ha tastada alguna cosa amargosa, Genebreda Cons. 107. Mal podrien pendre llum de mi, quand jo francament confés que camín a las foscas, Aguiló Poes. ii. a) Quan no: d'altra manera; no essent així; cast. cuando no. Empenyes pel primer premi, | pel segon o per l'accèssit, | o quant no, | honorífica menció, Penya Poes. 80.—b) De quan en quan: de tant en tant, de vegades; cast. de vez en cuando. Vos ne diré algunes de quant en quant, Boades Feyts 23. Se solen fer lleves de quant en quant, Penya Mos. iii, 186.
|| 4. Quan que o Quan que quan: conj. ant., Sempre que; sia quan sia que. Serets honrat e morrets honrat quanque muyrats e vós e nós, Jaume I, Cròn. 147. Dien que se'n iran de dia o de nuyt, quant que vós vos n'anets, Jaume I, Cròn. 236. Qualque hora quant que quant lo senyor de la nau o leny darà o pagarà lo loguer..., los dits mariners no són tenguts de lurs portades, Consolat, c. 32. Que en les festes de la Nativitat..., de Pascha e de Pantegosta, e encara quant que quant solemne convit farem, servesca lo majordom, Ordin. Palat. 14. Manant... al veguer... e als altres officials... que quantquequant seran requests per vós..., fassen totes e qualseuulla crides, doc. a. 1447 (BABL, i, 390).(Cal no confondre aquest quant que (quant), de significat temporal, amb el quant que (quant) de valor quantitatiu que apareix definit i documentat en l'article quant, III).
    Fon.:
kwán (or., occ., val., eiv.); kwánt (val., mall., men.); kɔn (or. molt vulgar).
    Var. form.
ant.: con (en l'accepció || 2 i 3), per analogia de com, que té un significat anàleg (V. com, III). E què poran dir los bons cauallers con sabran un tal cas?, Tirant, c. 271.
    Etim.:
del llatí quando, mat. sign. ||1. En l'accepció || 4, quan que i quan que quan semblen esser adaptacions cultes del llatí quandoque o quandocumque.

2. QUAN adj. i adv., grafia ant.:
V. quant, art. 1.