Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. quant
veure  2. quant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. QUANT, QUANTA adj., pron. i adv.: cast. cuanto.
I. indef. (oposat a tant) En el nombre o quantitat que. a) pron. (sovint precedit de tot) Tot allò que. Quant diz ne fa en est segle, Hom. Org. 1 vo. Que perden tot quant duran, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Es un Déus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant és, Llull Gentil 11. De tot quant haurien mester, Muntaner Cròn., c. 46. De quant t'interrogaré dónes rahó, Vent. Pel. 7. Quant has dit tot és falsia, Cobles Passíó. Sent sorda rancúnia contra tot quant veu, Ruyra País pler 59.—b) pron. o adj. (sovint precedit de tot) Tot el qui, tots els qui; tots els que. Per quantas vegadas me'n recherràs, doc. a. 1081 (RLR, iii, 285). Vol que tots quants hòmens són ne foren ne seran, sien perdurables, Llull Felix, pt. i, c. 8. Ab una spira de foch poria hom cremar tota quanta lenya hom metre pogués, ibid., c. 12. Pendrets totes quantes n'i vendran, Muntaner Cròn., c. 30. Aquest peccat és lo més fort de quants he dits, Vent. Pel. 34. Quants ne tenien, tants ne venien, Spill 1699. Despullant tots quants en les sues mans venien, Eximplis, i, 3. Jo arranco quants arbres se'm posen davant, Atlàntida vi.c) adv. (correlatiu de tant) Indica un dels termes d'una proporció augmentativa o diminutiva. E tant quant és més aspre, tant és pus fret, Medic. Part. 29. Per ço, quant lo pa és més dur e sech, tant torna o apar més blanch, Albert G., Ques. 5. Quant major és lo honor, tant major és la càrrega, Lacavalleria Gazoph.—d) adj. o pron. Uns quants: alguns, un cert nombre (no molts). Un quant: algun, certa quantitat (no molt). Donant-hi unes quantes voltes, Robert Coch 17. Li ensenya uns quants quartos, Pons Auca 269. Ha provat de fer unes quantes partides, Ignor. 16. Volia que deixés passar un quant temps, Vilanova Obres, iv, 12. Uns quants guerrers... rodegen de carreus la immensa fossa, Canigó ix. S'havia aproximat unes quantes passes, Ruyra Parada 55.—e) Tot quant: tot ell, en sa totalitat. Una sala excellent... tota quanta és murada de jaspis verts e vermells, Turmeda Diuis. 7.—f) Quant a (o Quant és de): pel que es refereix a. Quant és de les companyes qui han a anar, ja van, Epist. Pere 131. Quant és del salari dels studians, acordà lo dit consell que haje aquell salari que havie acostumat, doc. a. 1380 (Revest Ens. 58). Quant és per mon interès, no't cal plorar, Metge Somni i. Poch valdrien los instruments si no fos instrumentador, e açò quant al cantar, Curial, iii, 1. Aquestes coses que havem dites basten quant és dels falcons gilbosos, Flos medic. 135 vo. Y en quant a sa cuyna, ¿què saps fer? Penya Poes. 32. Quant als seus aires de doctesa, eren completament enganyadors, Ruyra Flames 145.—g) En quant (o En quant a): en el concepte de, en tant que. Les tres potències de l'ànima se convenen ab menor nobilitat en quant no són substància, Llull Dem. 9. Quinya festa féu Déu lo pare a son fill Jesuchrist, en quant hom!, Sermons SVF, i, 34. Bé se comprèn lo pus vil homa del món... prevaler a aquella fembra en quant fembra qui temporalment és tenguda més que alguna altra per excellent, Corbatxo 50. Per contemplar-lo en quant a senyor, l'han de mirar es diumenges, Roq. 52.—h) Per quant: conj. causal, Per tal com. Per quant ab geniues no pot mastegar, Proc. Olives 471. No li n'he volgut dir de no, per quant és persona qui a la jornada fa per hom, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302).—i) De tant en quant: de quan en quan, a vegades. De tant en quant anunciava an en Lluís lo que feyan, Pons Auca 112.
II. interr. i exclam.
|| 1. adj. Quina quantitat o nombre de (tal o tal cosa). a) Com a predicat d'un verb. Vull saber quanta és la renda de la esgleya ni quants són los canonges ni 'ls beneficiats de la Seu, Llull Blanq. 68, 1. No vol pensar qual és s'amor ne quanta, Ausiàs March lxiv.b) Unit immediatament al seu substantiu. Quantes obres valeroses han fetes, Pere IV, Cròn. 362. E quants ous fa dins l'any la gallina de la sua vehina, Metge Somni iii. Ab quant desig speràuem la venguda de vostra senyoria!, Villena Vita Chr., c. 200. Ab quanta malícia has volgut aterrar les forces de aquest valerós rey!, Tirant, c. 331. Veu de quants astres lo cel se broda, Verdaguer Montseny 57. No veu quanta gent hey ha entre noltros, Ignor. 4.—c) Unit amb el substantiu per la preposició de (partitiva). No'm digats, Sènyer, lo vostre saber quanta de occasió vos dóna que siats alegre, Llull Cont. 19, 7. Quants d'anys teniu?, Penya Poes. 133. Quantes de vegades vaig maleir la petita fama!, Ruyra Parada 4. Després, no sé quant de temps després, vaig tirar-me daltabaix del llit, ibid. 18.
|| 2. pron. Quina quantitat o nombre. a) Referit a persones o coses que s'han anomenat o pensat abans. O quantes enfanten abans de lur tems, Metge Somni iii. Quants sereu vosaltres a sopar?, Lacavalleria Gazoph. Quants penses que en vendràs?, Pons Auca 92.—b) absol. Quina quantitat de moneda; quin preu. Germà, ¿a quant aquests aubercochs?, Roq. 17. Ne voleu més quant?, Ruyra Pinya, ii, 8.
|| 3. adv. En quin grau, en quina mesura; cast. cuánto, cuán. O, Senyora! quant sou bella e graciosa als ulls qui us miren!, Villena Vita Chr., c. 3. Deuries pensar quant és gran repòs praticar de rahons a soles ab aquella persona que hom ama, Tirant, c. 89. E com no tens notícia de quant ma vida perilla?, Tirant, c. 316. Considerant quant dignament | ... | entre la gent s'és praticat | un bon costum, Somni J. Joan 1-5. Quant és bona veritat que Déu permet que sa virtut siga en aqueix món avorrida!, Alcover Cont. 50. a) Quant més (i modernament quant i més): en quin major grau; cast. cuantimás, cuanto más. Pus la vostra obra és tam bella e tan ordonada, quant més sots vós amable e ple de tota bonea!, Llull Cont. 32, 16. Si volentat qui's cové ab menor... ha possibilitat de fruir trinitat, quant més l'enteniment qui's cové ab major!, Llull Dem. 16. Una gran feresa era d'oir, quant més de veure, Decam. i, 42. Escassament per doctrina se pot bé amostrar, quant més per escriptura, Robert Coch 1 vo. Els és estret tot lo món, | quant y més aquella sala, Picó Engl. 58.—b) Quant i més: (dial. mall.) fins i tot. «Quant i més no l'han volgut veure»: fins i tot no l'han volgut veure, ni tan sols l'han volgut veure. Estich segur que duen mapats quant y més es forats de ses portes per hont passen es moxos, Roq. 10.
|| 4. Quants: (dial., absolut) molts, en gran nombre. «L'any de la pesta en van morir quants» (Riba-roja d'Ebre).
III. Quant que o Quant que quant, pron., adj., adv. i conj. ant. || 1. pron. i adj. Tot el que. Ells farien quant que nós uolguéssem ne manàssem, Jaume I, Cròn. 552. En ayxí emperò que quan et quantesque vegades la dita aygua... serà necessària, doc. a. 1315 (RLR, xxx, 270). Sabs que de necessitat, aprés de quants que quants anys se vulla, sens dubte has de morir, Cordial 10. Un home entra en la nau e no y sta més de deu iorns o un mes o dos o quant que y stiga, Consolat, c. 299. || 2. conj. advers. Encara que, malgrat que; cast. aunque. Encalsan fortment aquels, mataven los aconseguits, a negú no donant alcun espay de vida quant que quant lo demanàs, Marsili Cròn., c. 19. Se deu haver esgart... que a una persona, quant que sia exercitada e apta, no sien ensemps comanats molts officis, Ordin. Palat. 8. (Cal no confondre aquestes locucions quantitatives i adversatives quant que i quant que quant, amb les homònimes que tenen significat temporal i que són exposades i documentades en l'article quan, || 3).
    Fon.:
kwán (or., occ.); kwánt (val., bal.).
    Var. ort.
ant.: cant (Aquest establiment dur aytant cant plaurà als prohomes, doc. a. 1296, RLR, v, 92; Cantes partides ha en Maylorques, Jaume I, Cròn. 72).
    Etim.:
del llatí quantum, mat. sign. Les locucions quant que i quant que quant, del paràgraf III d'aquest article, semblen esser adaptacions cultes del llatí quantumcumque, quantumquantum i altres de similars.

2. QUANT adv. i conj.:
V. quan, art. 1.