Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  quedar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUEDAR v.: cast. quedar.
I. intr. o refl.
|| 1. Romandre; no anar-se'n; no moure's del lloc on és (per oposició a anar-se'n). Se ha quedat en dita casa la imatge, doc. a. 1819 (Segura HSC 103). No queden a dins Ciutat més que es qui no tenen altre remey que quedar-hi, Roq. 34. Gentil a orar se queda en la capella, Canigó i. Queda, cavaller, jo te donaré ma tumbaga d'or, Riber Sol ixent 122. a) En les escoles, esser castigat un alumne a sortir més tard que els altres.—b) fig., de coses immaterials. Ton nom en la memòria del poble va quedar, Salvà Poes. 29.
|| 2. per ext., Trobar-se, estar situat (en relació a una altra cosa, parlant de coses immòbils). El Pallars no es veu tant com des de Rubió, per quedar Salòria a un costat, Verdaguer Exc. 22. Com m'hi escarrasso..., que ja ni sé hont me queden els ossos, Pons Auca 43.
|| 3. Quedar-hi o Quedar-s'hi: morir. Metge... Basquegi!... Mogui's, que no se m'hi quedi!, Pons Auca 47. Diu que ab poch més se'ls hi queda, ab la basca que va tenir, Genís Julita 18. a) En el joc de billar, deixar amb una tirada les boles en situació favorable a una carambola del contrari.
II. || 1. intr. Subsistir després de la separació d'una o més parts o coses anàlogues. De la roba sobrant quedà per dos casullas, doc. a. 1799 (Segura HSC 109). De set fills que en teníem, ne queden dos, Cases A., Poes. 14. Sols queden quatre illots per rossegall, Verdaguer Idilis. Encara queden a Espanya molts de sepulcres emblanquinats, Ignor. 7. Es l'eco que ens ha quedat d'una armonia fugida, Collell Flor. 104.
|| 2. intr. o refl. (acompanyat d'un predicat o d'un complement circumstancial) Subsistir en una determinada situació o manera d'esser o d'estar. Com queda dit en lo capítol antecedent, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 412). Quedà entre terra i cel aquí sospesa, Canigó xii. Totes les demés feynes li quedaren enrera, Pons Auca 41. Com més cada mare ho sent, | més ne queda pensativa, Costa Trad. 39. Des d'ara quedes convidat, Ignor. 9. Qui paga lo que deu, queda cabal, Roq. 5. No vull que et quedis sola, Vilanova Obres, xi, 83. Se quedà guaitant, Víct. Cat., Ombr. 14. Per dir que s'estimen | no es queden pas muts, Ruyra País pler 59. La tafona queda abandonada, Rosselló Many. 29.
|| 3. refl. Subsistir conservant o retenint una cosa com a seva. a) Amb complement introduït per la preposició amb. Si per quedar-me amb el gos no hi tenia cap empenyo, Pons Com an. 47. Es Bisbes se queden ab casi la mitat de ses rendes, Aurora 228.—b) Usat com a tr.: No falta qui se'm quedaria el pis, i en treuria cinc duros més, Llor Jocs 20.
|| 4. intr. Arribar a un punt d'on no es passa. «Ací quedà la conversa». «En això quedaren les negociacions». Quedar a deure: no passar més envant en el pagament d'un deute. Apuntava a una llista... els noms dels qui quedaven a deure y les. quantitats degudes, Galmés Flor 80. «No quedarà per mi»: no deixarà de fer-se això per culpa meva. a) Deixar de fer una cosa. Tota la seva bellesa no vuy quedar d'explicar, Milà Rom. 360.
|| 5. intr. Deixar establert per mutu acord. Quedàrem en que a les nou sortiria, Maura Aygof. 12. Me vaig despedir d'aquelles senyores quedant que mos veuríem diumenge, Roq. 50. Ja havíem quedat que aquella tarda ningú aniria a l'aula, Genís Quadros 38. En què quedam?, Penya Mos. iii, 189.
III. intr. Tocar el darrer tret de campana que anuncia el començament immediat d'una funció d'església (Mall., Men.). Sobre quedar na Antònia [nom d'una campana] en los conventuals, Actes Cap. Seu Mall., a. 1759, f. 291. Ja ha una estoneta que han quedat y voldria esser a temps an es sermó, Ignor. 55. a) A vegades s'usa com a tr.: «Ja han quedat l'Ofici» (Mall.).
    Loc.
—a) Quedar en es tir: quedar mort un animal en el lloc mateix on ha rebut el tret; fig., quedar completament inutilitzat, impotent, impossibilitat de fer tal o tal cosa (Mall., Men.).—b) Esser de Ca'l Si'n-queda: esser el darrer, el més insignificant o poc apreciat (Penedès).—c) Quedar bé: obrar d'acord amb el deure o amb la correcció.—d) Quedar malament: obrar en desacord amb l'obligació o amb la correcció en el tracte dels altres.
    Refr.
—a) «Quedar bé no costa res»: significa que generalment el portar-se com cal no dóna cap molèstia.—b) «Ves-te'n, Anton, que el qui queda ja es compon»: significa que encara que una persona es mori o se'n vagi definitivament, és fàcil de substituir.—c) «A on hi ha, sempre queda»: vol dir que els valors positius no s'exhaureixen fàcilment.
    Fon.:
kəðá (or., men.); keðá (occ., mall.); keðáɾ (val.).
    Sinòn.:
I, II || || 1 i 2: restar, romandre.
    Etim.:
del llatí quietare, ‘calmar, posar en repòs’, probablement per conducte del castellà quedar.