Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  queixal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUEIXAL (ant. escrit també caixal). m.
|| 1. Dent molar; cadascuna de les dents més robustes, planes per damunt i situades a la part lateral de la boca, que serveixen per a moldre els aliments; cast. muela. Sola pujava | e arrancava | dents e quexals | dels qui en pals | ben alt muntats | eren penjats, Spill 1768. En la sua boca no hauia dent ni caxal, Curial, iii, 98. Qui sense quexals mastega tals faues, Proc. Olives 1237. Se claven verinosos queixals i unglosos dits, Atlàntida ix. Mal de queixal: neuràlgia de les dents molars. No es patiria tan sovint de mal de queixal i de migranya, Ruyra Parada 6. Queixal extremer o queixal del seny: cadascun dels queixals situats més lateralment, que no apareixen fins a l'edat adulta i que a vegades no apareixen mai, i sempre són propensos a corcar-se; cast. muela del juicio. Els fadrins no festejaven... funs a que'l queixal del seny no'ls apuntava, Rond. de R. Val. 24. Queixals de llet: els primers que surten a un infant, i que després es muden. Queixals de verro: nom de les dents canines una mica gruixudes i llargueres. Queixals de gall: nom humorístic que es dóna al qui no té dents.
|| 2. Cadascuna de les porcions sortints d'una cosa, a manera de dents; cast. diente. a) Dent d'una engravació.—b) pl. Part inferior de la forcada del molí de vent, eixamplada i guarnida de dents o regruixos per a moldre el blat (Eiv.).—c) Dent o punta en un brodat, en una vora de vestit, etc.—d) Cadascuna de les pedres de construcció que surten més que les immediates, en una cantonada, perquè es puguin encaixar amb les corresponents d'una altra edificació que es basteixi al costat de la primera.—e) Queixal de parella: cadascun dels brotets d'olivera que tenen flor i no altra cosa (Mancor).—f) Defecte en les vores dels teixits quan presenten entrades i sortides.—g) per ext., Entrada, osca, mòssa ampla que interromp un conjunt massis.
|| 3. Bocí, tros petit d'una cosa (Lluçanès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); cast. bocado. «He pres un queixal de pa». Fer un queixal: menjar un poc, una bocinada (Segarra).
|| 4. fig. Persona que parla fort i sense seny; cast. trápala (Un Mall. Dicc.).
|| 5. a) Queixals de llop: nom d'una varietat de raïms blancs, de gra llarguer i punxagut (Empordà, Penedès, Tarragonès, Tortosa).—b) Queixal de llop: varietat d'avellaner que fa les avellanes llarguerudes i de clofolla molt forta (Camp de Tarr.).—c) Queixals de llop: planta escrofulariàcia de l'espècie Antirrhinum maius, anomenada també boca de dragó (V. boca, III, || 1).—d) Queixals de llop (La Selva) o Queixals de vella (Costa de Llevant, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.): planta zigofília de l'espècie Tribulus terrestris, punxenta, de flors grogues; cast. abrojos. (V. cadell, III, || 4).—e) Queixals de vella: planta de la família de les compostes, de l'espècie Taraxacum officinale, de fulles llargues i dentades i flors grogues, que creix per les voreres de camins (Mall., Men.); cast. amargón, diente de león.f) Queixals de vella: planta composta, de l'espècie Hyoseris radiata, de flors grogues (Mall.).—g) Queixals de vella: planta solanàcia de l'espècie Hyoscyamus albus i Hyoscyamus niger (Camp de Tarr.), més coneguda amb el nom d'herba queixalera.h) Queixal del diable: planta de l'espècie Ranunculus bulbosus (val.).
Queixal (escrit sovint Caixal): llin. existent a Tarr., Valls, Sta. Col. de Q., Alfés, etc.). Hi ha la variant Quixal (Arbeca, Càlig, Vinaròs, etc.).
    Loc.
—a) Esmolar es queixal: xerrar molt i sense necessitat (Mall.).—b) Tenir queixals: esser molt difícil, presentar grans dificultats.—c) No bastar per un queixal, o per untar un queixal: esser insuficient una cosa de menjar.—d) Fer petar el queixal: xerrar molt, conversar excessivament (Empordà).—e) Badar es queixal: riure estrepitosament (Mall.).—f) Treure foc pels queixals: manifestar una irritació molt forta, estar molt irat. Treia foc pels queixals l'ostaler, Víct. Cat., Ombr. 81.—g) Veure el queixal al llop: veure venir el perill.—h) Mira què m'ha fet, el queixal de l'avi!: es diu al·ludint a un que canvia de conversa per conveniència (Penedès).—i) Això és vianda de ton queixal: això és cosa del teu gust; es diu especialment a una persona davant la qual es parla de coses grosseres amb beneplàcit seu (Palma).
    Refr.
—a) «Pels queixals, no hi ha millor cura que arrencâ'ls» (Bagà); «Si no vols que el queixal et faci mal, arrenca-te'l» (Olot).—b) «D'ací a cent anys, no et faran mal els queixals» (Vinaròs, Cast.).—c) «Entre dos queixals, en lloc de dits, posa-hi didals»: significa que cal guardar-se d'intervenir en baralles de dues persones poderoses (Men.).—d) «Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals»: significa que sovint les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les.
    Fon.:
kəʃáɫ (Conflent, Cerdanya, Gir., Guilleries, Vallès, Barc., Bal.); kəјʃáɫ (Bagà, Camp de Tarr.); keјʃáɫ (Gandesa); kiʃáɫ (occ. i val. en general, i part de Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: queixalàs, queixalarro.—b) Dim.: queixalet, queixaletxo, queixaleu, queixaliu, queixaló, queixaloi.—c) Pejor.: queixalot.
    Etim.:
del llatí vg. *capseāle, ‘propi del queix’ (derivat de *capsĕum ‘queix’).