DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUIET, -ETA adj.
En repòs o en calma; que no té moviment anormal ni cap pertorbació; cast. quieto. Jamés haja otorgat priuilegi de possessió quieta, Tirant, c. 366. Eren en pacíffica y quieta possessió de la dita yglésia, doc. a. 1517 (BSAL, xi, 178), Son enteniment no està may quiet, Lacavalleria Gazoph. En una mar quieta una barqueta voga, Aguiló Poes. 224. Si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, Ruyra Parada 102.
    Loc.
—A la quieta: en silenci, sense parlar o fer soroll. Se'n saltà a la quieta a Figueres, Pous Nosa 43.
    Fon.: kiét (or., occ., val., bal.).
    Intens.: quietet, -eta; quietíssim, -íssima; quietó, -ona; quietonet, -eta.
    Var. form.: quet, queta.
    Etim.: pres del llatí quiētum, mat. sign.