DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUIETUD f.
Qualitat de quiet; absència de moviment, d'agitació, de soroll anormal; cast. quietud. Viure ab molta quietut, pau y concòrdia, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 376). Que en les isglésias se stiga ab aquella quietut, honor y decèntia que convé, doc. a. 1631 (BSAL, iii, 32). Tot lo regne està en gran quietut, Lacavalleria Gazoph. No els feu pas entrar: que ens deixin dinar en quietud, Oller Vilaniu 91. En la gran quietud de l'horabaixa, Maragall Enllà 24. Cerquem un refugi de dolça quietud, Ruyra País Pler 60.
    Refr.
—«Si vols viure amb quietud, mira, escolta i fé el mut» (Mall.).
    Fon.: kiətút (or., bal.); kietút (occ., val.).
    Etim.: derivat de quiet.