DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUIMERA f.
|| 1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames; cast. quimera. La ymaginativa és mellor com ymagena alcuna figura vera que no és com ymagena chimera qui és vana figura, Llull Cont. 362, 24. Ara desplegarà l'enorme catedral | damunt el vostre front ses ales de Quimera, Riber Sol ixent 117.
|| 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat; cast. quimera. Oh joves, que ara meditau corpresos | quimeres hiperbòries, Costa Horac. 91. Tu l'existència guaites oculta en la quimera, Carner Monj.10.
|| 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens; cast. manía, deseo, ansia. «Al·lot de Randa, diguès: | ¿enguany, hi haurà cireres? | que jo tenia quimeres | d'anar-hi a tastar lès» (cançó pop. Llucmajor). «Sant Antoni, un bon vent, | s'estimat llevarà d'era; | quan jo tenc una quimera, | no em surt de l'enteniment» (cançó pop. Mall.). En pendre aquella quimera, lo que no veya engrandia, Aguiló Poes. 117. Dur la quimera forta en una cosa: portar una idea molt fixa. Tinc quimera que (passarà tal cosa): tinc la idea, la presumpció o pressentiment que passarà això o això altre.
|| 3. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa; cast. angustia, preocupación. «No passeu quimera, que tot anirà bé». «Tinc una quimera que no prengui mal el noi!»«Me'n vaig, perquè tinc quimera de casa». Fugint lo ruidós barbull del món..., me se n'anirien les quimeres que no'm deixaven viure, Rond. de R. Val. 14. També es diuen sos dols y ses quimeres, Salvà Poes. 10. Un raig de sol entrarà | dins ton pit sense quimeres, | y el teu cor se badarà, Riber Sol ixent 13. Quimeres poques: sense pensar mal, sense preocupar-se ni sospitar res (Mall.).
|| 4. Ràbia, irritació de l'esperit (or., occ.); cast. rabia. Ells garfeixen son flonjo cabell, verds de quimera, Atlàntida ix. No pararen fins que s'hagueren tret del cos tota la quimera venjativa que els atiava, Víct. Cat., Ombr. 85. Amb la quimera s'havia tocat del cervell, Ruyra Parada 150. Especialment: a) Ràbia concentrada contra algú; cast. tirria, ojeriza. «El mestre em posa males notes perquè em té quimera». «L'amo m'ha pres quimera, i sempre em renya».
    Refr.—a) «Qui duu quimera, no dorm»: significa que les idees fixes i les preocupacions no deixen dormir i fan anar molt vius.—b) «Quimeres i desenganys, fan tornar els cabells blancs».—c) «Les quimeres, no les curen els doctors».—d) «Cent quimeres no paguen un deute»: significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica.
    Fon.: kiméɾə (or., bal.); kiméɾɛ (Ll.); kiméɾa (Andorra, Tortosa, val.).
    Etim.: del llatí chimaera (< gr. χιμαῖρα), mat. sign. ||1.