DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

QUITAR v. tr.
|| 1. Pagar (allò que és degut); cast. pagar, satisfacer, saldar. Jesu Christ era vengut en aquest món per quitar e pagar lo deute del peccat, Pere Pasqual, Obres, i, 69. Que'ls dega hom quitar de la civada al cap del dit mes, e de aquí auant... no lor dega hom res donar per ciuada, doc. a. 1309 (RLR, viii, 67). Li féu lliurar tanta de moneda que poguessen quitar los hòmens del castell e de la torra d'açò que'ls era degut, Muntaner Cròn., c. 250. Deuen encara los dits metges e'ls altres menestrals esser bé pagats e quitats per lo príncep, Eximenis Dotzè, c. 253 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Rescabalar; pagar prou per compensar una despesa feta (mall.); cast. pagar, compensar. Guanyà tant, que la messió que les galees havien feyta e ço que costaren d'armar se quità, Muntaner Cròn., c. 117. Se proporcionà un ase... Les ganàncies cresqueren tant que ab dues setmanes l'ase y el vestit romangueren quitats, Penya Mos. iii, 175. No quita: ho diuen els pescadors per indicar que el peix que han agafat no basta ni per a pagar el manteniment dels tripulants de la barca (Mall.).
|| 3. Recobrar una cosa empenyorada, pagant la quantitat estipulada per a redimir-la; cast. quitar, redimir. E'l meu que jo y metré no's quitarà de penyora de cinch anys, Jaume I, Cròn. 146. Tot aquell argent o vexella nostra que és em penyora en poder d'En Jacme Oliver... trascats e quitets, Epist. Pere 79. Llà hon alscunes armes o arneses... sien confiscats..., que lo senyor de les dites armes o arneses puxa aquelles quitar o rembra de la cort dins XV dies, doc. a. 1420 (BSAL, xx, 338). Per pagar les quals dites pensions e quitar los dits censals, doc. a. 1476 (Arx. Gral. R. Val.). Aquest censal fou ja quitat e cancellat, Spill 10525. Tot s'ha de fer per les fires: quitar cobrances i deutes, Riber Miny. 108.
|| 4. Redimir, posar en llibertat algú pagant per ell; cast. rescatar. Entenats en manleuar los tres mília florins per quitar nostres companyes e les etzembles, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 114). Morts soterrar, | catius quitar, | malalts guarir, Spill 12606. Pregà'l que quitàs lo senyor d'Agramunt, Tirant, c. 306.
|| 5. (castellanisme) Treure, llevar; privar a algú d'una cosa; cast. quitar. Nosaltres no quitem res a ningú, Vilanova Obres, xi, 162. ¿Qui és aquet cavallé que m'ha quitat el dormir?, Milà Rom. 154. a) Privar algú d'alguna cosa a què està acostumat, de què gaudeix (accepció admesa per Fabra Dicc. Gen.). «Aquest gust, ¿qui l'hi quita?».
    Etim.: del llatí medieval quitare, mat. sign., reducció del llatí clàssic quietare, ‘apaivagar, posar en pau, en repòs’.