DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODOL m.:
V. redol.

RÒDOL (i més dial. rodo). m.
Rotlle, figura circular (or., occ.); cast. ruedo, círculo. Són fregades ab un rodol de ceba, Cauliach Coll., iv, 2a, 7. Del mig d'un gran ròdol d'homes, Oller Rur. Urb. 84. No va pas comparèixer al ròdol de sos amics, Carner Bonh. 87. El daurat bumerang | que traça el ròdol pur on s'esfondren les ombres, Bartra Evang. 149. El rodo de la lluna: halo de la lluna (St. Bartomeu del G., Bassella, St. Martí Sesgueioles).
    Fon.: rɔ́ðuɫ, rɔ́ðu (or.); rɔ́ðoɫ, rɔ́ðo (occ.).
    Etim.: del llatí rŏtŭlu, ‘rotlle’, en evolució cultista del mot.