DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RABADA f.
|| 1. Regió del cos, sobretot dels quadrúpedes, corresponent al còccix i a l'acabament del sacre, on comença la cua dels animals; cast. rabada, rabadilla. «He comprat una lliura de rabada»: una lliura de carn de la part posterior del cos d'un animal. Prena de tots los moltons... los cols et les rabades et los blascos, doc. Pere I (Col. Bof. vi, 6). Sengles plats de recapte que sisquera es componen d'una rabada sencera (cua de moltó), una colla de pilotes..., Serra Calend. folkl. 151.
|| 2. fig. La vora o coll de les cassoles, que sol tenir doble espessor que la resta de la peça (Selva del Camp).
|| 3. fig. Moviment brusc i girada d'anques per a anar-se'n (val.). Pegar una rabada: fer mitja volta sobtada per a anar-se'n amb expressió de disgust (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.: rəβáðə (or.); raβáðɛ (Ll.); raβá (val.).
    Sinòn.: || 1, carpó.
    Etim.: del cast. rabada, mat. sign. ||1.

RABADÀ m.
|| 1. Noi que ajuda a un pastor a guardar el ramat (or., occ.); cast. zagal. Sota quiscun dels còdols que a bell ruixat li engeguen, | podrien soplujar-s'hi ramada i rabadans, Atlàntida i. Lo pastor y lo rebadà, ab jech y sarró de pells, Bosch Rec. 41.
|| 2. Pollí fill de l'euga rabadana (Ribes).
Rabadà: llin. existent a Valls, Bràfim, Passanant, Tarr., Sabadell, etc.
    Fon.: rəβəðá (or.); raβaðá (occ.).
    Intens.: rabadanet (Verdaguer Rond. 23).
    Sinòn.: regatxo, mosso de pastor.
    Etim.: de l'àrab rab aḍḍān, ‘senyor de les ovelles’. El significat de ‘majoral dels pastors’, que té el castellà rabadán, és impropi del català.