DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RABASTA f.
Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia (Ross., Guilleries, Lluçanès, Andorra, Pallars, Conca de Tremp); cast. ataharre. Un bast ab sa singla e rebasta, doc. a. 1491 (Aguiló Dicc.). Rabasta o ratranga: Postilena, Torra Dicc. Com sempre les bèsties fan algun moviment al colocar-los la cingla, la rabasta, Scriptorium maig 1925. (V. el gravat de l'article bast).
    Fon.: rəβástə (pir-or., or.); raβásta (Andorra, Boí, Alós); reβásta (Tredós, Rialb); reβástɛ (Tremp).
    Sinòn.: retranga, tafarra.
    Etim.: sembla compost de re- (prefix que indica retrocés o posterioritat) i bast.