DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RABENT (escrit també rebent). adj. i adv.
Molt ràpid; cast. veloz, rápido. Lejim... que, com veés un heretge en una casa en què ell era, que ell se exí rebent de la casa aquella, Eximenis Terç, c. 126. Al veure'ls enfilar-se rabents de roca en roca, Atlàntida vi. Se'n ve rebent com un llamp, Penya Poes. 247. Baixen rabents | amb ànsia de saqueig i de batalla, Alcover Poem. Bíbl. 56. Mentres la aigua que petava rabenta sobre les rajoles del terrat sorollava, Víct. Cat., Ombr. 26. L'altre es posà a cridar, però com que ho deia tan rabent, no li entenia mot, Santamaria Narr. 202.
    Fon.: rəβén (or.); ɾaβén (occ.); reβént (Maestrat); rəβént (mall., men.).
    Etim.: del llatí vg. *rapĕnte, var. del clàssic rapiente, ‘arrancant’.