DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RABERA f.
Ramat d'animals de pastura (Gandesa, Xerta, Tortosa, Amposta, País Valencià); cast. rebaño. Vaques, ovelles, | egües, someres, | molt grans raberes, | ab un mardà, | toro, guarà, | se companexen, Spill 8592. En les festes grosses els senyors portaven llurs raberes de bous a la vila, Salvador FB 99. a) per ext., Rabera de gallines: l'aviram (Benassal, ap. Griera Atlas, c. 184).
    Refr.
—«Rabera de molts, lo llop se la minja» (Benassal).
    Fon.: raβéɾɛ (Gandesa); raβéɾa (Tortosa, Cast., Morella, Val., Al.).
    Sinòn.: ramat, ramada, guarda.
    Etim.: de l'àrab rabārib, pl. de rabrab, ‘ramat’, segons Coromines (BDC, xxiv, 38).

2. RABERA f.
Corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada (Benidorm).
|| (Alguns diccionaris catalans porten altres accepcions de rabera que responen al significat general de ‘part posterior’ d'una cosa, però són accepcions copiades dels diccionaris castellans).
    Etim.: pres del cast. rabera, derivat de rabo, ‘coa’.

3. RABERA topon.
Coma-rabera: llogaret del municipi de Joanetes (Garrotxa).