DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RABEU adj.
Rabiós? En dexar-los patir [als mulats], a més que se'n moren, los que romanen són rabeus, Fontanet Conró 49.

2. RABEU m.
|| 1. ant. Rabequet. Túbal... trobà struments, axí com òrguens, viula, e rebeu e d'altres de corda, Eximenis II Reg., c. 16.
|| 2. «Melón reculo» (Escrig-Ll. Dicc.).
    Var. form.: rabell (admesa per Fabra Dicc.) és adaptació del cast. rabel.
    Etim.: de l'àrab rabab, mat. sign.

RÀBEU, RÀBEA adj. ant.
Ràpid, rabent. Pijor és aygua queda que ràbea, e pus perilosa, Jahuda Cató, 177. Regardà luny en la mar e viu una nau venir axí rabau [sic] con si tot lo vent del món agués, Graal 76. Flum pus gran e pus fondal que tots los altres, e si astech axí rabau e axí brugent, Graal 100.
    Etim.: del llatí rapĭdu, mat. sign.