DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RABOSA (i mall. raboa). f.
|| 1. Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes (St. Feliu de P., Pont de S., Pla d'Urgell, Falset, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Morella, Xàtiva, Pego, Alcoi, Benidorm, Mall.); cast. zorra, raposa. Les raboses han cavarotes on se poden amagar, Sermons SVF, ii, 276. Viu en sompni dues raboses qui... volien matar una dona nua, Curial, i, 30. Són alimanyes, | serp tortuosa | són e rabosa, Spill 7699. Vench una rabosa e prench una gallina, Eximplis, ii, 129. Evitar de dir... guineu per rabosa, Fenollar Regles 142. Una raboa y un erissó varen prendre plegats una escarada de tayar carts, Alcover Rond. i, 285. (V. guineu).
|| 2. a) Peix de l'espècie Alopias vulpes (Esteve Voc. peixos); cast. zorro de mar.—b) Peix de diferents espècies del gènere Blennius, com el Bl. gattorugine, Bl. palmicornis, Bl. ocellaris, Bl. tentacularis i Bl. erythrocephalus (Bal.); cast. torillo, rabosa.
|| 3. fig. Persona molt irascible (Ll., Mall., Men.); cast. fiera.
|| 4. Malnom que es dóna als habitants de diverses poblacions, com Les Useres (Tinença d'Alcalatén), Tírig (Baix Maestrat), La Ginebrosa (Baix Aragó), Billeneta (comarca d'Alcoi); etc.
|| 5. Planta de diverses espècies del gènere Galium, principalment el Galium aparine i el Galium saccharatum (Men.); cast. amor de hortelano. (V. amor II).
|| 6. Post plana que dues bísties estiren per a batre els cereals (Benidorm).
|| 7. Cuc de seda desnerit i malaltís, que no arriba a filar (Escrig-Ll. Dicc.).
Rabosa: topon. La Rabosa és el nom d'una masia de les Coves de Vinromà; el Pas de la Rabosa és un paratge de la serra d'Aitana.
    Loc.—a) Fer rabosa: haver-se d'aturar un carro o altre vehicle durant la pujada d'una costa (Massalcoreig).—b) Contar els pèls a una rabosa: esser molt intel·ligent, molt viu d'enteniment (Monnòver).—c) Xiton i Callosa, que ve la rabosa!: es diu per recomanar silenci (La Marina). Es fa un joc de paraules amb els radicals de callar i de Callosa.
    Refr.—a) «Quan la rabosa corre als grills, mal li va a ella i als fills» (Val.).—b) «Sa raboa, lo que no diu amb so cap, ho diu amb sa coa»: es diu referint-se a les persones que manifesten amb fets les coses que no volen expressar amb paraules (Mall.).
    Fon.: rəβózə (or., men.); raβóza (Pont de S., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Morella, Xàtiva, Pego, Benidorm); raβózɛ (Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi); raβósa (Val.); rəβóə (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: rabosassa, rabosarra.—b) Dim.: raboseta, raboseua, rabosiua, rabosona, rabosó.—c) Pejor.: rabosota, rabosot.
    Sinòn.: || 1, guilla, guineu;— || 2 b, dormilega, futarra, capsigrany, llepissós, bavosa;— || 5, amor d'hortolà, apegalosos, raspallengua, gats, rèvola.
    Etim.: segons G. de Diego Dicc. 5437, derivat del llatí rapum amb el significat de ‘coa’, per la gran llargària i volum de la coa de la guilla.