DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RACÓ (abans escrit també recó). m.: cast. rincón.
|| 1. Angle entrant que formen dues parets o altres dues superfícies que es topen; espai comprès entre dues superfícies en la proximitat de llur punt de topada. S'acostaua a un angle del camp per veure si allí trobaria algun remey..., tornant atràs molt cuytadament se mès en aquell racó, Curial, ii, 104. Sa muller amagà a un racó de la cambra lo dit hom, Eximplis, ii, 88. Lançava 'ls draps | per los recons, Spill 2395. Que saben bé tots los racons escorcollar, Somni J. Joan 88. En els més alts recons de les prestatgeries, Pons Auca 203. Sabia tan bé els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por d'esgarriar-me, Ruyra Parada 19. El racó del foc o dels vells: el lloc més arrecerat de la casa, prop de la llar, que durant l'hivern es reserva als més vells.
|| 2. fig. Lloc apartat, ocult, allunyat de la part cèntrica o més concorreguda (d'una casa, d'una població, d'un país). Vingam a la llum, exiu del racó, Proc. Olives 782. No y va hauer racó en tot l'imperi romà hon aquella maluada persecució no peruengués, Boades Feyts 39. En aquest recó de la Garrotxa empordanesa és a on se conserven nostres Caramelles, Verdaguer Exc. 75. Racó de món: lloc retirat, allunyat dels grans nuclis de població.
|| 3. Cosa aturada a un racó; allò que per negligència es deixa a un racó en fer la neteja. Treure els racons: netejar bé una habitació o altra cosa, traient-ne tota la brutor. Especialment: a) Humor o aliments aturats en un indret de l'organisme. «Li han trobat un racó de pus». Racó de ventre: ventre brut, indigestió (or., occ.).
|| 4. Barranc (Flix).
|| 5. fig. Estalvis, diners estalviats. Tenir un bon racó: tenir guardats diners abundants. Fer racó: estalviar moneda. Sabia trobar manera de fer un recó ab les petites cullites arribant al cap de l'any a bastar-li per a pagar l'arrendament, Maria Domènech (Catalana, vi, 171).
Racó: a) topon. Nom de diferents llogarets: un del municipi de Begudà, un altre d'Alfàs del Pi, etc. La forma plural Racons és també el nom d'un llogaret del terme de Pego, i el mot Racó acompanyat de diversos complements designa nombroses partides de terra o altres paratges (com el Racó de l'Asmari, en el terme de L'Espluga Calba; es Racó de ses Gallines, petita caleta en el port de Ciutadella; etc.).—b) Llin. existent a la Ribera de Cardós, Bellcaire, Sta. Col. de Q., etc.
    Loc.—a) Saber tots els racons: conèixer bé una casa, un terreny, i fig., una organització.—b) Anar de racó o Anar pels racons: estar abandonat, no esser tingut en consideració. Ni em vull veure pels racons, Penya Poes. 313. A la vista del bon cerdà, a qui, ben involuntàriament, dexaven de recó, Oller Pil. 90. La feina quedava de recó, Pous Empord. 108.—c) Tenir un racó al ventre: estar sempre amb gana de menjar.—d) Tenir els diners en un racó de boca: dir o fer veure que es tenen molts de diners, no tenint-ne (Empordà).
    Cult. pop.—Ball de racó: ball de carnestoltes, molt llicenciós, que solia fer-se en alguna masia lluny de poblat; els que hi prenien part anaven disfressats i el ball es feia en el corral o en una sala completament a les fosques (Lluçanès, ap. Dicc. Dansa).
    Refr.
—«El qui escolta pels racons, ou les seues maldicions» (val.).
    Fon.: rəkó (or., bal.); rakó (occ., val.); rəkú (Ross., Vallespir).
    Intens.:—a) Augm.: raconàs.—b) Dim.: raconet, raconetxo, raconel·lo, raconeu, raconiu, raconic.—c) Pejor.: raconot.
    Var. ort. ant.: rechó (Mos cofrets, rechons e foyes | scupen or, Coll. Dames 124).
    Var. form. (pres del cast.): rincó (Fraga, Atzeneta, Val., Maó).
    Etim.: probablement de l'àrab rukun, var. de rukn, ‘angle’ (cf. Eguílaz Glos. 479, i Coromines en BDC, xxiv, 7); segons G. de Diego Dicc. 512, el cast. rincón ve de re-ancone (de ancon, «codo y recodo»), opinió poc acceptable.