DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RACIONAL adj. i subst.: cast. racional.
|| 1. adj. Dotat de raó. Per lo qual la ànima racional se coué a mèrit e a colpa, Llull Gentil 54. La racional part de l'arma no'ls broca, Ausiàs March lxxxvii. Tantes veus indignes d'un ser racional, Ignor. 1. a) m. Ésser racional; home.
|| 2. adj. Pertanyent a la raó; fundat en la raó; conforme a la raó. Ha confermats los àngels... en natura de voler obrar obres de gràcia e de fer coses qui sien racionals de fer, Llull Cont. 73, 5. La vegetable potència no's muda a esser la potència racional, Llull Cont. 321, 18. La segona obra que dóna perfecció a la persona és eloqüència racional sens offensió, Sermons SVF, i, 246. Los ensenyava amb un sistema tan fàcil i racional, Roq. 40.
|| 3. adj. a) matem. (Expressió algèbrica) que no conté quantitats irracionals.—b) quím. (Fórmula) que expressa l'estructura de la molècula.
|| 4. ant. Mestre racional o Mestre del racional (o simplement Racional, m.): funcionari encarregat de rebre i comprovar els comptes de la casa reial o d'una corporació, institució o comunitat. Los grechs porten los llurs albarans al nostre racional, Muntaner Cròn., c. 204. Als honrats en Jacme Sala e en Jacme d'Argentona, racionals o reebedors de comptes de la dita ciutat, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Nós manam al Racional de la Mar o a tot altre qui de las ditas coses oyran compte, doc. a. 1360 (Bofarull Mar. 103). Que jur vostre Maestre Racional appellat en açò vostre tresorer, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar., reg. 1560). Ordonam que en la nostra cort sia alcun en l'offici dels comptes retedors a nós principalment instituït, lo qual maestre racional sia nomenat, Ordin. Palat. 150. Lo dit consell general elegesca una bona persona apte e sufficient en racional de la dita ciutat..., e que lo dit racional deman de compte tot hom qui res haja administrat per la dita ciutat, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 435). Servint en lo offici de scrivà racional, Rúbr. Bruniquer, v, 293.
|| 5. ant. Llibre de retiment de comptes d'una col·lectivitat. Racional de actes de pergamí, doc. a. 1307 (Segura HSC 95).
|| 6. Tresoreria (segons Griera Tr.).
|| 7. Antic ornament litúrgic, derivat d'un que en portava el suprem sacerdot de la Llei Antiga. Avuy el racional-fermall és entre els ornaments papals, per més que hagi casi deixat de ser en els episcopals, Gudiol Indum. 18.
    Fon.: rəsiunáɫ (Barc.); rasionáɫ (Val.); rəsionáɫ (Palma).
    Intens. superl.: racionalíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí rationāle, mat. sign.