DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RADICAR v. intr.
|| 1. Arrelar (especialment en sentit traslatici o immaterial); cast. radicar, arraigar. Tant era ya lo mal redicat, que pus tost sostenir que medicar se podia, Corbatxo 53. La caritat radicada en la ànima virtuosa, Villena Vita Chr., c. 252.
|| 2. Estar situat, tenir la seva permanència (en tal lloc, en tal substància); cast. radicar. Passió és una qualitat no radicada en lo subjecte, Egidi Romà, ll. i, pt. 3a, c. 1. Prudent quan l'èxit radicava en la prudència, Víct. Cat., Vida 23.
    Var. form. ant.: radigar (Radigats e fundats en caritat, Quar. 1413, p. 9).
    Etim.: pres del llatí radicare, mat. sign.