DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAFEGA f.
Tongada, passada; cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències (Empordà, Pla d'Urgell, Penedès, Camp de Tarr.); cast. racha. «Tot va a rafegues»: tot va a glopades intermitents; es diu especialment de la feina que en certs moments s'acumula i en altres escasseja (Llofriu). «La font raja a rafegues»: raja amb intermitències (Pla d'Urgell). «Ja va tres rafegues que plou»: ja va tres vegades (Penedès). «Ja han passat dues rafegues de senyors que anaven a St. Miquel del Fai» (Centelles, ap. Aguiló Dicc.). En aquesta frase, el mot rafega és interpretat per Aguiló com significant ‘colla’, i d'aquí ve que Fabra Dicc. Gen. hagi posat rafega traduint-lo simplement per «colla», traducció massa general i poc exacta.
    Fon.: rəfέɣə (Empordà, Penedès, Camp de Tarr.); raféɣɛ (Pla d'Urgell).
    Var. form.: refrega.
    Etim.: incerta. Coromines DECast, iii, 976, s'inclina a considerar rafega procedent del verb refregar.

RÀFEGA f.
|| 1. Bufada de vent curta i violenta; cast. ráfaga, racha. a) fig. Tornes i tornaràs, oh ràfega insurrecta, Bartra Evang. 128. «Una ràfega de llum» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 2. Acció o esdeveniment intermitent; cast. racha. El ram... era rodó de capçada, esparpellat i d'una negror ufanosa, que a ràfegues s'esbandia de finíssims gira-sols argentins, Ruyra Parada 34. La seva vida era travessada per ràfegues de frenesí dionisíac, Pla Rus. 324. (V. rafega).
    Fon.: ráfəɣə (or.).
    Etim.: del mateix radical que rafega; però ràfega sembla haver-nos vingut per via del castellà o de l'italià.