DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAI m.
Pasta blanca caseosa que es treu per ebullició del serigot de la mantega; no és tan bo com el brossat i es menja amb sucre (Men.).
    Fon.: ráј (men.).
    Etim.: de l'àrab rayib, ‘llet quallada’.

2. RAI m.:
V. raig.

3. RAI m.:
V. rall.

4. RAI
Partícula intensiva a manera d'exclamació que s'usa acompanyant altres mots, amb un sentit d'assentiment, de conformitat a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència o de la gran facilitat d'allò que es diu o que acaba de dir-se. Equival a diferents mots, segons els casos; pot substituir-se per bé, prou, no és res, tant se val; en castellà pot traduir-se per bien, ya lo creo, nada, es lo de menos, menos mal. «M'han cobrat cent pessetes pel dinar.—Tu rai, que ets ric!»«He trencat la cadira.—Això rai! No es preocupi». «Mira que et mulles els peus.—Els peus rai! Mentres no em mulli el cap!»De l'Atlàntida al veure't hereva en son enterro, | los pobles que et festegen digueren:—Ella rai!, Atlàntida i. Per córrer a la batalla, | tot és hu, llança o rastell, | L'eyna ray! Si el qui guerretja | té ardiment, fins són vençuts | los contraris ab bassetja, Picó Engl. 22. Pagant el que sia, Tuyas...—Açò ray; no ens barallarem pas per entendre'ns, Pons Auca 42. Si sapigués lo nom, ray!, Vilanova Obres, iv, 123. Si el podíem haver, rai!, Ruyra Parada 14. Que ell rai, ja estava bé tal com estava, Víct. Cat., Ombr. 57.
    Fon.: ráј (pir-or., or., occ., bal.).
    Etim.: incerta. Primerament hem de fer observar que l'exclamació rai no és exclusiva del català, sinó que es troba també en occità; Mistral Tresor, ii, posa rai com a usual a l'alt Llenguadoc en locucions i frases com aquestes: acò rai, «c'est tout un, c'est peu de chose, il n'en vaut pas la peine, cela n'est pas difficile, passe pour cela»; mès que vengo, rai, «pourvu qu'il vienne, c'est bien»; i J. Séguy (citat en Est. Rom. iii, 332) posa com del tolosà actual aquesta frase: Ça, ray, je m'en passerai! En segon lloc observem que l'únic text antic català que coneixem de rai en un sentit semblant al d'aquest article, és aquest passatge de la versió medieval del Decamerone: E no y vindràs tu?—Respòs Siacho:—Ben ray que y vindré, Decam. jorn. ix, nov. 8a (citat per L. Faraudo en Misc. Fabra 167); però en l'original italià del Decamerone la frase corresponent a «Ben ray que y vindré» és Ben sai que io vi verrò, o sia, que al nostre ray correspon l'italià sai que significa ‘saps’ i, per tant, no té res a veure amb el mot que estam estudiant. En l'any 1886, Balari escrigué un documentat article sobre l'origen, ús i significat del mot rai (publicat en 1916 per l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) en el qual sosté com a evident que rai ve del llatí radiu, ‘raig de llum’, i que originàriament es diria això rai amb el significat de «això és clar, és lluminós». Spitzer Lexik. 150 admet aquest origen com a molt versemblant, però relaciona erròniament rai amb rall. Griera (BDC, ix, 99) admet l'ètim radiu, però donant a rai el significat originari de ‘llamp’ (com el té el cast. rayo) i suposant que el to exclamatiu de rai té el seu origen en frases imprecatives com rai te parteixi (anàloga al llamp te mati, tan usual a Catalunya); i en el Tresor de la Llengua, s. v. rai, defineix tranquilament rai com a equivalent de «llamp» per a justificar la seva teoria etimològica. No existeix notícia que rai hagi significat mai ‘llamp’ en català, fora d'alguns textos acastellanats (V. raig, II); però rai existeix com a variant de raig i pot esser vera l'opinió de Balari: que del sentit de ‘raig de llum, claror’, s'ha arribat al de ‘cosa clara, evident, que no presenta dificultat’. No és, però, un origen segur.