DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAIG (i dial. rai). m.
I. || 1. Cadascuna de les ratlles lluminoses que apareixen irradiades d'un cos lluminós; cast. rayo. Han donada virtut al sol que pas sos raigs per lo vidre a illuminar la cambra, Llull Gentil 193. El sol on pus alt és, pus baxa és sa claror e son raig, Jahuda Dits, c. 62. Lo sol de la sua substància engendra lo raig, Sermons SVF, i, 124. Quan s'obria tot just als raigs del sol, Canigó ix. Als raigs baixos de la lluna ponentina, Ruyra Parada 55. a) fig. Si un raig d'inspiració sagrada | lluir en vostro front haveu sentit, Guiraud Poes. 16. Coronat ab raigs de poesia, Collell Flor. 135.
|| 2. Ratlla de llum o altra forma d'energia radiant en el sentit de la seva propagació; corrent de partícules materials (ions, electrons) que es mouen segons una mateixa línia; cast. rayo. Raig incident: el que va des de la llum d'on procedeix fins al punt on es trenca. Raig reflectit: el que torna arrera per haver trobat un cos opac. Raig refractat: el que trencant-se passa endavant. Raigs catòdics: raigs despresos del càtode d'un tub de Crookes, consistents en electrons o partícules d'electricitat negativa, que pel seu xoc amb un cos metàl·lic produeixen els raigs X. Raig visual: la línia recta que va des de l'ull a l'objecte o des de l'objecte a l'ull.
II. (castellanisme) Llamp. Es troba aquesta accepció documentada en alguns textos de poca puresa lèxica. Raig, o llamp del cel: Fulmen, Nebrija Dict. Caech un raig del cel e matà la fembra, Eximplis, i, 63. Ans vinga del cel un raig | que us traga molt prest d'ací, Cobles Roca 8.
III. Cada un dels bastons de fusta dura que uneixen el botó de la roda d'un carro o cotxe amb les corbes de la roda (or., occ.); cast. rayo. Raig de roda: Radius rotae. Rayo de rueda, Nebrija Dict. Raigs són unas fustas o barras que ixen del botó en fora a modo de una stela; al cap d'ella se posan sis corbas, Barra Artill. 6. Tenia el gec a dalt del carro... Posà un peu als raigs de la roda per anar a cercar-lo, Víct. Cat., Ombr. 84.
IV. || 1. Porció de líquid en moviment, sense solució de continuïtat i no suportada per cap sòlid; cast. chorro. Tot açò vaja plegat... dins en la cassola ab un raig de oli, Robert Coch 42. Per los mugarons exia un gran raig d'aygua molt clara, Tirant, c. 48. La aygua ix de aquesta font a gros raig, Lacavalleria Gazoph. Bevent al raig de la font, Maragall Enllà 10.
|| 2. per ext., Conjunt de coses que cauen o es mouen ràpidament i d'una manera compacta, semblant a una massa líquida que cau; cast. chorro. Feya etjegar la roda y... xirrr... rrr... arrancava un raig d'espurnes de la mola, Vilanova Obres, iv, 50. Ceuarà lo arcabús destapant primer lo flasquillo y tenint compte de que lo ratg de la póluora done en el foradet del poluorí, Moradell Prel. 30. Raig de porta: sistema de vendre part d'un ramat d'ovelles, en el qual, després de barrejar bé els animals dins un corral, obren la porta i deixen sortir tantes ovelles com vol comprar el comprador, i aquelles són les que ha d'acceptar sense triar-ne cap (Priorat). a) fig. Raig de veu: durada considerable de la veu d'un qui canta; cast. chorro de voz.—b) fig. Corrent d'aire (Empordà, Garrotxa, Mall.). «No et posis al raig de la finestra». «Sempre esteu a raig del vent!».—c) fig. Atac morbós sobtat. El ferrer tornà cego; Nostre Senyor li envià un ratx de gota serena als ulls, Penya Mos. iii, 237.
|| 3. fig. Conjunt de coses successives i que se segueixen ràpidament; cast. chorro, lluvia. «La mula va tirar un raig de coces, que, si m'arriba a tocar...». «L'orador ha dit un raig de disbarats que feia feredat». Es blonco, com sentia aquest raig de batayonades, tenia unes ganes ferestes de rompre..., Alcover Rond. ii, 272. El rossinyol esclatà amb un raig de notes, Rosselló Many. 125.
|| 4. fig. Molts, en gran nombre; cast. porción, serie, montón. «Encara ha quedat un raig de palla damunt l'era». Damunt la calç de la paret un raig de nyores carmesines posades a assecar, Villangómez Any 70.
V. || 1. Conjunt de diversos trams o lligalls de troncs o bigues, subjectats amb cordes o redortes de manera que forma una massa compacta que serveix com a vehicle rudimentari per a transportar objectes per damunt l'aigua d'un riu o de la mar; cast. almadía, balsa. Si algun senyor de nau o leny... anant a veles o que surt sia en algun loch, se encontrarà ab algun raig de fusta, axí com de arbres o de entenes o de veles o de qualque altra lenya se volrà, si lo senyor de la nau li darà cap o'l li farà donar per ço que él lo tir, si los mercaders qui en la nau o en lo leny seran, diran al senyor de la nau o leny que iaquesca anar aquell raig o que él no'l tir...; e si per uentura... lo senyor de la nau o del leny s'encontrarà ab raig, ell tirarà o leuarà algun fust, si los mercaders o la roba d'ells pendrà dan, si ells en veritat metre ho poran que per culpa del raig que'l senyor de la nau o del leny tiraua... los serà esdeuengut aquel dan, lo senyor de la nau o leny n'és tengut e obligat, Consolat, c. 259. I Ulisses, jagut sobre els troncs del rai que es gronxava en les ones, Bartra Evang. 53.
|| 2.       Conjunt de trams o lligalls de troncs o bigues, subjectats amb redortes paral·lelament els uns amb els altres, que, conduït amb rems per dos o més homes, es deixa anar seguint el corrent dels Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i del Segre i serveix de mitjà de transport d'aquelles fustes des dels boscos de l'alta muntanya fins a les terres planes i centres industrials on la fusta és utilitzada (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Garrigues, Ribera d'Ebre); cast. balsa. De cinch trams los rays avio | de la Pobla a Balaguer, | los empench y los arrio | com sa rua el traginer, Verdaguer Pàtria 53. La sort que un ray de pins | se'n ve pel riu de pressa, Guimerà Poes. 192.
    Loc.—a) A raig a raig, o A raig fet, o A bell raig, o A raig de bot, o A raig i roi (mall.): copiosament, en gran abundància. I a raig a raig, Alcides de més a prop sent ploure | palets que servirien per moles de molí, Atlàntida vi. Les Hespèrides... a on ploren encara plegades a bell raig, Atlàntida x. Y els ulls li anaven a raig fet, cada llàgrima era aixís, com una pera, Vilanova Obres, iv, 172. Sa fira del Ram... ha crescut una cosa fora mida d'estufera, fantasia, fanfàrria i raig i roi de diners, Alcover Cont. 97.—b) Dir les coses a raig de càntir: dir-les de pressa i sense haver-les pensades (Empordà).—c) Anar-se'n com un raig de poal: tenir diarrea forta (Empordà).—d) De raig: de tira, seguit, sense interrupció. Es una etiqueta massa rigorosa fer esperar set hores de raig a tres persones que vénen cansades, Vilanova Obres, xi, 218.—e) De raig: cop en sec, sense pensar-s'hi (Barc., Tarr.). A aquesta casa mano més que el senyor: a la que no m'agrada un lacayo, l'envio de raig a dalt, a la cuyna..., y en prench un altre, Vilanova Obres, viii, 39.—f) No venir a un raig: no tenir importància el nombre o quantitat d'una cosa, no tenir limitacions (Mall.). Aquí no mos ve a un raig | de mala fama, Ignor. 48.
    Cult. pop.—En l'accepció V || 2, el mot raig o rai i el seu derivat rager o raier indiquen un dels objectes i una de les institucions professionals més curioses de la Catalunya occidental: sistema de transport de fustes fent-se de vehicle a elles mateixes dins les aigües dels rius procedents del Pirineu. Actualment aquest sistema està en plena decadència o gairebé extingit, i això fa més interessant la descripció de la construcció, maneig i aprofitament de tals mitjans primitius de transport i dels costums per què es regien els raiers. Sobre la construcció i funcionament dels rais i sobre la vida i ofici dels raiers, existeix un instructiu treball de Ceferí Rocafort, publicat en el Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, xxii (1912), pp. 288-299, del qual extraiem les notícies que segueixen. Advertim prèviament que, encara que usem en l'explicació el temps present, cal considerar-ho tot com de temps passat, perquè el transport fluvial de la fusta ha cessat quasi totalment a causa de la industrialització dels rius (pantans artificials, salts d'aigua, etc.) i de la major rapidesa i comoditat dels transports motoritzats per carretera.—Quan un comerciant de fusta compra una partida de bosc en el Pirineu del Pallars o del Ribagorça, contracta els picadors, que són equips d'obrers que tallen els arbres i rebaixen la fusta escairant-la o arrodonint-la segons l'ús que se li vulgui donar com a material de construcció. Les peces són de dimensions variables i tenen noms diferents segons la diversa grossària. Les més grans són els seixantens, de 60 a 62 pams de llarg per 42-44 cm. d'ample i 32-35 cm. de gruix; els doblers tenen de 36 a 44 pams de llarg per 40 cm. d'ample i 30 cm. de gruix; les cuixes, de 30 a 34 pams de llarg per 50-65 cm. d'ample i 40-50 de gruix; els vintiquatrens, de 24 a 26 pams de llarg, 50 cm. d'ample i 40-45 cm. de gruix; les files, de 26 a 30 pams de llarg, 25-27 cm. d'ample i 20-23 de gruix; les files amples, amb la mateixa llargària de les files ordinàries, tenen 40 cm. d'ample i 30-35 de gruix; els fustets o fustos tenen de 26 a 40 pams de llarg per 30-32 cm. d'ample i 25-27 de gruix; els filetons, de 26, 30, 32 o 36 pams de llarg per 23 cm. d'ample i 15-18 de gruix. Les peces de fusta rodona o bigues tenen una llargada de 24 a 27 pams, i fins de 33 a 36, amb 18 o 20 cm. de gruix; i les llates solen esser de 20 a 25 pams de llarg per 10 cm. de gruix. Les peces de fusta cairejada es compten per càrregues; un seixantè passa de la càrrega; la unitat o tipus és el dobler, que forma càrrega cada peça; la càrrega té aquestes equivalències amb els diversos tipus de peces: un dobler, un vintiquatrè, dues files amples, tres files de 32 pams, quatre files de 26 pams, dos fustets de 30 pams, tres fustets de 26 pams, tres filetons de 36 pams, quatre filetons de 32 pams, sis filetons de 26 pams. Les bigues i altra fusta rodona no es compten per càrregues, sinó per peces.—Quan els picadors han acabat llur feina de destralejar i han fet un forat a cada cap de les peces per a poder-hi passar les redortes amb què les han de subjectar, cal arrossegar la fusta fins a la vorera del riu, operació que es fa per mitjà de bísties si el terreny ho permet o per mà d'homes si el trajecte és molt abrupte. En tenir la fusta a la vora del riu, comencen la feina els raiers. Si el corrent no és prou ràpid o és massa accidentat per a fer marxar el rai, la fusta ha d'esser barranquejada fins al punt on hi hagi facilitats per a la navegació dels rais. El barranqueig és una feina molt feixuga, que consisteix a tirar al riu les peces deslligades i acompanyar-les des de la ribera empenyent-les cap al corrent del riu quan es deturen a la vorera o en les roques; per a aquest treball cada raier porta una ganxa, que és una barra de prop de tres metres de llargària, més prima pel cap per on s'agafa que per l'altre, en el qual té un ferro acabat amb punta i amb doble ganxo; clavant la punta o el ganxo a les peces aturades, les poden atreure o empènyer i desviar cap al lloc on el corrent és favorable. Quan es vol aplegar a un lloc tota la fusta barranquejada per a enraiar-la, es fa una estisora o estisorada, combinació de bigues entravessades i superposades enginyosament, que tanca el curs del riu però deixant passar l'aigua, de manera que les peces de fusta que van surant s'aturen en trobar l'estisorada i són arreplegades, amb l'auxili de les ganxes i de força animal, cap a l'areny o vorera, on es fa l'operació d'enraiar (formar els rais). Primerament construeixen els trams, que són aplecs de peces totes de la mateixa classe adherides una al costat de l'altra, lligades sòlidament pels forats dels extrems amb redortes d'abedoll. El nombre de peces que entren en cada tram depèn de llur gruix, i l'amplada total del tram no pot passar de 17 pams en el Noguera Pallaresa ni de 20 pams en el Segre. El rai és format per tres, quatre o cinc trams lligats un amb l'altre, i és menat per dos raiers: un que va en el tram de davant i té el títol de davanter, i un altre en el tram de darrera, que és de menys categoria professional i s'anomena cuer. El davanter té com a eina la destral, i el cuer el tríbet o barrina per a foradar les bigues. Per al govern del rai, els raiers manegen uns rems llargs de 46 a 48 pams, amb els quals poden donar al rai la direcció que convingui; el rem té com a punt de suport la remera, pal gruixut, d'un metre de llargada; hi ha una remera a la part de davant del primer tram i una altra a l'extrem del darrer; quan el rai està aturat, es treu de l'aigua el rem, i sense treure'l de la remera el decanten cap al centre del tram, subjectant el mànec en el llaçó, que és de redorta. Damunt el primer tram hi va clavat també l'estatge, pal de cinc o sis pams destinat a penjar-hi les alforges i la roba que els raiers s'han de mudar en arribar al terme del viatge. També van proveïts de barrers, que són uns pals robustos i d'una llargada no inferior a dos metres, que han de servir d'alçaprem en cas que el rai embarranqui. Per a estacar el rai en els punts de parada, unes vegades claven broques i altres fan peirades o arreplecs de pedres que serveixen d'aturador al rai. Quan en el fons del riu hi ha molts de rocs, que poden destorbar el pas del rai, cal apartar-los a un costat, i d'això en diuen fer una gaura.—La navegació de rais en el Segre es fa des de mitjan abril fins ben entrat el juliol; els rais de bigues, en el Segre, es fan de cinc trams; els de peces quadrejades són de quatre trams. En el Noguera Pallaresa la temporada de navegació dura més: la primera temporada és de primers de febrer a primers de maig; pleguen cap al juny, perquè el riu porta massa aigua a causa del desglaç; tornen començar la tasca pel juliol i la segueixen fins al novembre; els rais en el Noguera Pallaresa són de tres i quatre trams. El transport es fa fins a Lleida, i si convé, fins a Tortosa. La durada del viatge depèn de l'estat del riu, de la quantitat d'aigua que porta, de la rapidesa del corrent, dels accidents (roques, desnivells), dels trossos en què calgui barranquejar, etc. El Segre s'ha de barranquejar fins a la Seu d'Urgell, on ja poden construir-se els rais; però s'han de deslligar les tramades entre Oliana i el Coll de Nargó, perquè hi ha un mal pas prop dels Espluvins; per això no solen enraiar fins a Oliana. En temps normal fan el trajecte d'Oliana a Ponts en tres hores; de Ponts a Lleida hi van normalment en un dia i mig, però també hi han anat en un dia i alguna vegada n'han estat més de tres; de Lleida a Tortosa es compten normalment de quatre a cinc dies, i si bé és veritat que a vegades hi han anat en tres o en dos, també altres cops ha calgut posar-hi set i vuit dies.
    Fon.: ráʧ (pir-or., or., occ., val., bal.); ráј (Ribagorça i Pallars).
    Pl.: la forma normal és raigs (pronunciada ráʧ, ráјs o ráјʦ), però també existeix la forma de plural rajos o ratjos (Barc., Ll., Tarr.) i a Menorca es pronuncia ráʧus.
    Var. ort. ant.: rag (Llull Cont. 93; Graal 68); ray (Muntaner Cròn., c. 272; Ordin. Palat. 52); ratx (Galmés Flor 86).
    Etim.: del llatí radĭu, ‘bastó’, ‘raig de roda’, ‘raig de llum’. L'accepció V (raig o rai com a nom de mitjà rudimentari de transport aquàtic) es pot relacionar amb el prov. a rai «à flots», raiar «strömen» (Volkst. Kult. ix, 100).