DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAJAR v.
|| 1. a) intr. Llançar raigs de llum; cast. irradiar. Rajar: Llansar raitgs de llum: Radiare, Lacavalleria Gazoph.—b) tr. Exposar als raigs de llum. Los ne lleuan [d'ous] hu aprés altres y los rajan al sol, y si no veuen algun filet de sanch per dintre, los llansen, Agustí Secr. 154 vo.
|| 2. intr. a) Sortir un líquid formant raig; cast. manar, chorrear, correr. O làgremes beneites..., rajau sobre la mia cara, Oliver Exc. 62. Pendreu un test aspre o pedra e fregau-lo-y bé tro que rage la sanc de la peladura, Flos Medic. 50 vo. Qui no vegés ses làgrimes rajar com una deu, Canigó i. La cara, de la que rajava copiosa la suor, Massó Croq. 42.—b) Sortir coses seguides, en grups compactes, a manera d'un raig de líquid; cast. brotar, manar. Tot fent rajar lo fil de la filosa, Canigó x. Rajar diners: sortir diners contínuament, gastar-se'n sense interrupció. Ell se'n reya... y repetia... tot fregant se els dits: «Mentre en ragin d'aquestos, ey!», Pons Auca 23.
|| 3. Deixar un recipient o conducte que surti a raig un líquid o altra cosa que hi està continguda; cast. manar, chorrear. a) intr. o absol. «L'aixeta no raja». «Les fonts no ragen». Nuyl hom... gos fer rayar [sic] neguna canal, doc. a. 1319 (BABL, xii, 292). Nit e jorn la boca 'ls raia [sic] | com a mal ciri, Coll. Dames 202.—b) tr., amb complement directe expressat pel líquid o altre contingut que surt; cast. manar. Lo riu raja aygua: Fluvius fluit aquam, Pou Thes. Puer. 15. L'acha de Tirant... estaua tota vermella e rajant sanch dels hòmens que mort hauia, Tirant, c. 142. Quin doll de pietat lenta | rajau en el pit errant!, Dolç Somni 11.
|| 4. intr., fig. Produir-se en abundància. «Aquest any les olives ragen»: les olives abunden (Garrotxa).
    Loc.
—Tal com raja: de la manera més natural, sense preparació o ornament. Tot de cop! Sens amaniments!—Ca! ca! Tal com raja, Pons Auca 324.
    Refr.
—«D'allà on no hi ha, no en pot rajar»: significa que és inútil esperar resultats d'una cosa o persona que no té mitjans per a produir-los.
    Fon.: rəʒá (or.); raʒá (occ.); ɾaʤáɾ (Cast., Al.); raʧáɾ (Val.); rəʤá (bal.).
    Conjug.: segons el model cantar. La j del radical es canvia en g davant les desinències començades en e (com rages, ragen) o en i (ragi, ragis, etc.).
    Etim.: del llatí radiare, mat. sign.