DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RALL (dial. rai).
|| 1.   m. Ormeig de pescar, consistent en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i sostinguda pel centre per una corda; es llança a mà en llocs de poc fons, ben estesa, i amb el pes dels ploms es va cloent sota l'aigua i deixa enclosos els peixos que nedaven per aquell indret; és emprat en la mar i en els rius i sèquies, a totes les regions (or., occ., val., bal., alg.); cast. esparavel, manga. Huy ab bon rall | sou exit abte, Spill 5094. No gosen... ab xàuega bolix batudes e ray spes ni altre qualseuol natura d'exàrcia de fil pascar, doc. a. 1514 (BSAL, xxii, 251). La molsa de las rocas a flo d'aygua li agrada molt [a la saupa] y ab lo rall o esparver se'n fan bonas agafadas, Bosch Rec. 258. Un pescador quan tira es ray a ses saupes, Roq. 31.
|| 2. Fusta amb un mànec, on el mestre de cases posa la porció de barreja amb la paleta; cast. esparavel (Salvat Dicc. Enc.).
    Loc.
—Tirar el rall a algú: seduir-lo, captivar-lo, conquistar-lo (Val., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: ráʎ (occ., val., alg.); ráј (or., bal.).
    Etim.: incerta; segons Griera (WS, viii, 101), del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.

2. RALL m.
|| 1. Ralladora, eina per a rallar pa, formatge, etc. (occ., val.); cast. rallo. En la cuyna... un rayl, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Dos raylls de raure pa, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). Tres rays [sic] de raure formatge, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 213). Unes graelles, un rall y un asat, doc. a. 1673 (BSCC, ix, 173). Rall o rasora: Radula, Pou Thes. Puer. 151.
|| 2. Mena de coltell que els rajolers usaven per a tallar les rajoles seguint els caires drets del motlle (Empordà).
    Loc.
—Com si em passessen un rall per l'esquena: es diu d'una cosa desagradable o que ha impressionat molt (Vinaròs).
    Refr.
—«Rall amb rall, no fa formatge»: significa que convé el contrast o diversitat de caràcters per a obrar d'una manera eficaç (Val.).
    Fon.: ráʎ (or., occ., val.).
    Etim.: del llatí rallu, ‘rascador’.

3. RALL m.
|| 1. Acció i efecte de rallar, de parlar diverses persones juntes; remor de conversa (pir-or., Empordà, Mall., Men.); cast. parioteo, charla. E no cureu de fer molt rall, Carbonell Dansa Mort. Molt més que los jóuens del rall se pleuexen, Proc. Olives 1219. Es trepitx y rall de molta gent me desxondí, Ignor. 52. El rall de sa mare se perdia dins la buidor d'un món estrany, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, 116).
|| 2. Acció de parlar molta gent i amb insistència d'una cosa sense gaire fonament (or., bal.); cast. habladuría. Seria rall de sa gent, però es contava que s'enamorà perdudament d'ella un jove moro, Camps Folkl. ii, 63. Rall de dones: xafarderies femenines (Mall., Men.). «Això no és més que rall de dones». Caçar ralls: cercar converses impertinents, murmuracions (Mancor).
|| 3. Rotlle o conjunt de gent que ralla, que conversa (Empordà); cast. corro. Tot el rall esclafia a riure i no la deixaven habitar, Víct. Cat., Mare Bal. 31. Perquè vós pogueu gandulejar tot el dia d'un rall a l'altre, Pous Nosa 28.
    Fon.: ráʎ (pir-or., or., bal.).
    Sinòn.: || || 1, 2, xerrameca, xerrim, enraonia.
    Etim.: derivat postverbal de rallar.

4. RALL m. ant.
Agulla assenyaladora d'un rellotge de sol; cast. gnomon, índice. Rall o clau del rellotge de sol, Torra Dicc.

5. RALL m. (dial. val.)
|| 1. Raig d'un líquid. Fan un bon plat de sopes en un rall d'oli, Martí G., Tip. mod. i, 157.
|| 2. Raig de llum, en l'expressió rall de Sant Martí, ‘arc de Sant Martí’ (Albaida, Benilloba).
    Refr.
—«Rall de Sant Martí, el que el veu de vesprada, no es mor de matí» (Albaida, ap. Griera Tr.).

6. RALL m.
Segons Labèrnia S. Dicc., nom de l'ocell que en castellà s'anomena martín pescador (o sia, l'espècie Alcedo ispida). No hem comprovat la veracitat d'aquesta atribució, que consideram dubtosa.

7. RALL m.
Aliment extret del xerigot després de fer-lo bullir (Men., ap. BDC, xvi 14 i Griera Tr.). La grafia rall és en aquest cas equivocada; cal escriure rai.

8. RALL m. que figura en Labèrnia-S. Dicc. com a traduïble pel cast. almadía, és grafia errònia: cal escriure rai o raig.