Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ramada
veure  2. ramada
veure  ramadà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RAMADA f.
|| 1. Rama abundant; conjunt de branques d'un arbre; cast. ramaje.
|| 2. Conjunt de branques amb què es cobreix o s'adorna una construcció, un conducte, etc.; cast. enramada. En aquela manera que'ls homes dels ditz locs són obligatz a clausir lo dit grau, sien obligatz ad enramar la ramada, doc. a. 1310 (RLR, xi, 173). Una ramada que havien feta en la mia porta, doc. a. 1422 (arx. mun. d'Igualada).
|| 3. (dial.) Branca (Tortosa). «Esta olivera té poques olives; només n'hi ha en esta ramada».
|| 4. Cop de ram o de rama; cast. ramazo. Aquell agafa es ram, i zas, zas!, ben arreu, bones ramades, Alcover Cont. 396. Va traure una rama de palmera... «Te fem... sens més cerimònia que aquestes ramades, cavaller de la gloriosa i esforçada Ordre de Sant Cristòfol», Pascual Tirado (BSCC, v, 64).
|| 5. Ratxa de temps; pluja o vent esporàdic, de temps insegur (Mall.); cast. ramalazo.
Ramada: llin. existent a Celrà, Figueres, Gir., Barc., Traïguera, Val., Almussafes, Villamarxant, etc.
    Fon.:
rəmáðə (or., bal.); ramáða (Tortosa); ramá (val.).
    Etim.:
derivat col·lectiu o intensiu de ram o de rama.

2. RAMADA f.
|| 1. Ramat molt nombrós, sobretot de bestiar de llana (or., occ.); cast. rebaño. De LX cabeçes en sus, ço és de bestiar menut, sie dita ramada, et per cascuna ramada pach V sòlidos de dia et X sòlidos de nit, doc. a. 1344 (BABL, xii, 56). Essent prohibit... que los officials reals no puguen tenir ramades de bestiar sinó los alcayds dels castells fins en cinquanta moltons, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507). Sota quiscun dels còdols... podrien soplujar-s'hi ramada i rabadans, Atlàntida i. En general s'anomena ramada un conjunt de ramats que conté de mil ovelles en amunt, i encara hi ha regions on la ramada ha de tenir almenys dos mil caps de bestiar.
|| 2. per ext., Multitud d'animals en general; cast. manada. Un petit porch vivia en una gran ramada de porchs, Faules Isòp. 3. Aplegats tots com una remada d'esquirols, Víct. Cat., Ombr. 44. Altra remada de perdius los féu mudar de plan de cassera, Argullol Orfanes 122 (ap. Aguiló Dicc., s. v. remada).
|| 3. fig. Multitud de persones; cast. manada. El sol hi daura la ramada humana, Maragall Enllà 15.
    Loc.

Esser com la ramada d'En Bertrans, set ovelles i vuit cans: es diu d'una cosa en què té més volum la part accessòria que la substancial (Bertí).
    Fon.:
rəmáðə (or.); ramáða (Andorra, Esterri, Pont de S., Pobla de S.); ramáðɛ (Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll.).
    Etim.:
derivat del llatí ramu, ‘ram, branca’.

RAMADÀ m.
El novè mes dels musulmans, en el qual hi ha dejuni diürn cada dia; cast. Ramadán.
    Var. form.
ant.: Ramandà (Dada en los palaus e presó de Contestinoble en lo mes de Ramandà lo any set del nostre regiment, Tirant, c. 440).
    Etim.:
de l'àrab ramaḍān, mat. sign.