DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAMBLA f.
|| 1. Llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes; cast. rambla. Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torre, Jaume I, Cròn. 282. Faem caualcar los altres en auant per la rambla de Burgos, Jaume I, Cròn. 496. Galees e lenys armats que'ls hòmens de mar feyen anar per la rambla ab carretes, Muntaner Cròn., c. 23. Teníem una taula de júnyer en la rambla, Pere IV, Cròn. 273. VIII cavallers volents fer armes de tot oltratge en la rambla, davant lo seu Real, doc. a. 1407 (Arch. Ib. Am. xxiv, 362). La planura o rambla fora la ciutat: strbi [sic, per urbi] adiacens, Esteve Eleg. k 2. Los camins ja en són torrents, ... las ramblas s'han tornat rius, Camps i F., Poes. 93.
|| 2. Camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent; cast. rambla, avenida. Pujava un dia Rambla amunt, Ruyra Parada 89. Tornen a omplir-se de gent ses rambles des cementeri, Roq. 44.
|| 3. Firal de bestiar; especialment, Conjunt de bísties d'un mateix amo o menades per una mateixa persona a la fira. «Hi havia unes rambles d'animals, a la fira, que feien goig; la del Tano se'n duia la palma» (Vimbodí).
Rambla: a) topon. Nom de diversos rius valencians, com la Rambla de la Viuda, la Rambla de Carbonera, la Rambla Seca, afluents del Millars, la Rambla de les Coves, la Rambla de Vinalopó, etc.—b) Llin. existent a Benassal, Forcall, Villa-real, Ibi, etc.
    Fon.: rámblə (or., bal.); ɾámbla (val.).
    Etim.: de l'àrab ramla, ‘areny’.