DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAMPINYAR v. tr.
|| 1. Treure les urpes, procurar agafar-se bé o agafar quelcom (Empordà, Garrotxa); cast. agarrar. a) fig. intr. Afanyar-se, esforçar-se molt (Olot). «Mira com rampinya!»—b) refl. Esgarrapar-se, sobretot d'enveja (Olot). Et rampinyaràs: en tindràs enveja d'aquella de picar de peus.
|| 2. Furtar, robar coses menudes o de poca importància (Plana de Vic, Penedès, Tortosa); cast. hurtar, garfiñar. Ah, mala negada de murriot! On vas a rampinyar?, Bertrana Herois 94. Volent un altre dia fer gatzares riu avall rampinyàrem una barca, Carner Lluna 190.
    Fon.: rəmpiɲá (or.); rampiɲá (occ.).
    Etim.: d'un creuament de rapinyar amb el radical de rampa, rampill, etc.