DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RANCI, RÀNCIA adj.
|| 1. Que per haver-se alterat químicament ha adquirit una olor i sabor especials desagradables; cast. rancio. Formatge d'oveyles gras no ranci ne massa salat, Arn. Vil. ii, 174. Primerament pendràs nous rànsies, Flos medic. 178 vo. Que ningú gos tenir pa per vendrer... que sia ranci, doc. a. 1552 (Hist. Sóller, i, 352). Realçat d'una tallada | de cansalada | quant més grassa i rància millô, Berga MT 185.
|| 2. (Vi) que per passament de molt de temps dins la bóta ha adquirit una olor i un tast especials que el milloren; cast. rancio. Com un vi ranci de Falern que guarden àmfores belles, Costa Horac. 22.
|| 3. fig. a) Existent des de temps molt antic; cast. rancio. «Es una família de la més rància noblesa».—b) Revellit, passat, que ha quedat fora de l'ús corrent i actual; cast. rancio. Es cosa rància, desusada, fora de ús, Torra Dicc. Vehent realisat aquell ideal de germandat que es rancis filosofs declaren una utopia, Ignor. 34. D'idees ràncies | som partidari; | costums antigues, | jo may les mud, Roq. 50.
|| 4. fig. Avar, escàs a donar (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès, Barc.); cast. mezquino, roñoso.
    Fon.: ránsi (or., occ., val., bal.).
    Intens.: ranciet, -eta; ranciot, -ota.
    Etim.: del llatí rancĭdu, mat. sign. ||1.