RANEJAR v. intr. o refl. Estar ran, a punt d'arribar a un lloc, a una edat, a un grau; cast. bordear. «No té setanta anys, però hi raneja» (Aguiló Dicc.). Bé le hi podrem perdonar si alguna vegada se ranetja ab lo vulgarisme y la baxesa, T. Forteza (pròleg a Alcover Cont., 1a ed.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.