DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RANXO m. (castellanisme): cast. rancho.
|| 1. nàut. Cambra situada generalment a proa d'un vaixell i destinada a dormitori de la tripulació. Com si se trobàs an es rancho de proa, Roq. 13.
|| 2. Cadascun dels grups en què estan dividits els mariners d'un vaixell de guerra segons llur diferent treball.
|| 3. Lloc fora poblat on s'alberguen provisionalment diferents famílies, un grup de treballadors, etc. Y els gitanos, que fan lo ranxo su la sorra, Saisset Jamecs 6. Un ranxo de trencadors de pedra, Roq. 27. Especialment: a) Lloc on el carboner té la seva barraca i la sitja de carbonar; per ext., porció de bosc que un carboner compra o té assignat per a tallar-hi llenya i fer-hi carbó (Mall.). Els carboners dels ranxos vehins nos hi toparien, Rosselló Many. 97.
|| 4. Grup de persones separat dels altres. Fer ranxo a part: formar grup separat. Som fart de fer ranxo a part, Saisset Pims y Pams 15. Ahont ets homos fan es seu ranxo totsols, Roq. 22. a) Conjunt de persones que mengen en rotlle.—b) Grup nombrós de persones o d'animals (Men.). «Ha passat un ranxo de bous». «Hem trobat un ranxo de jovenots i s'han enrigut de noltros». L'amo... se trobà que els moros li rodetjaven s'aprés.—Avui no vos fareu dificultós de venir am noltros—li digué en pla un des ranxo, que era renegat, Camps Folkl. ii, 69.
|| 5. Menjar que es fa per a molts i que se sol reduir a un sol plat, com el que es fa per als soldats, presos, mariners, etc. Podrien servir per fer es ranxo a un retgiment, Maura Aygof. 50. Després del primer ranxo hi hagué sorteig per Filipines, Galmés Flor 174. El ranxo era infecte i l'uniforme li feia calor, Vidal Mirall 36.
|| 6. Dona (en to despectiu, en l'argot barceloní).
    Refr.
—«Qui té ranxo de gent i no hi va, de ric, pobre es fa» (Men.).
    Fon.: ráɲʃu (or., men.); ráɲʧo (occ., val.); ráɲʃo (mall.).
    Intens. (del || 4 b): ranxada, ranxet, ranxot.