DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAONABLE adj.
|| 1. ant. Dotat de raó; capaç de raonar; cast. racional. En home ha natura raonable la qual no és en los vegetals, Llull Cont. 171, 5. Los actes de gola, de animals no rahonables són propis, Tirant, c. 393. Si l'apetit rahonable s'agreuja, Ausiàs March lxxxvii.
|| 2. Conforme a la raó; que es pot raonar; cast. razonable. Es justa cosa e rahonable que en hom sia diligència en ser bé gran e durable, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Deya lo gloriós sanct Pau que sia rahonable lo seruici, fent aquell ab discreció, Eximenis Scala. Motius molt rahonables tenen, Ignor. 11.
|| 3. Que obra o pensa conforme a la raó; cast. razonable. Gràcies—diu en Francesc, posant-se raonable, Oller Febre, ii, 72. Respostejaven ab els compradors..., prometent als confiats, transigint ab els rahonables, Pons Auca 93.
|| 4. Regular, de qualitat mitjana, ni dolent ni gaire bo; cast. regular. Un punyal sobredaurat, rahonable, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39). Té tres mantels, dos de satí e un de velut, rahonables, doc. a. 1531 (Miret Templers 577). Dos pallenchs, la u molt usat y l'altre raonable, doc. a. 1602 (arx. mun. de Valls).
    Var. ort. ant.: raunable (doc. segle XIV, ap. BSAL, viii, 377).
    Fon.: rəunábblə (Barc.); raonáβle (Val.); rəonábblə (Palma); raunábɾa (Alg.).