Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  raonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAONAR v.
|| 1. intr. (i ant. refl.) Fer ús de la raó; discórrer per l'enteniment; cast. razonar, discurrir. Tu veus que [los bruts] no entenen ne's rahonen, Metge Somni i. Per lo qual rahonament ve hom en conexença de les coses que no sap, rahonant de aquelles que sap, Genebreda Cons. 241.
|| 2. tr. Sotmetre al raonament una cosa; justificar-la o explicar-la amb raons; cast. razonar. «Provaré de raonar la meva opinió». a) Defensar amb raons, amb arguments. En la serp e en lo gall hauia esperança que rahonassen son dret en la cort del rey, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Lo canonge... raonava un plet a una pobre fembra, Llull Blanq. 73, 4. Si algun hom ha pleyt ab la Senyoria, e per si no pot auer auocat qu'el raon oontra la Senyoria, Cost. Tort. III, iii, 4. No és qui entrevengue per rahonar e mantenir lo contrari, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234).
|| 3. Conversar, parlar; cast. hablar. a) intr. (usat en aquest sentit a la Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Alcoi, Alguer). De açò no'n podia raonar sinó ab aquella, Villena Vita Chr., c. 198. Molt baix entre elles rahonauen, Somni J. Joan 294.—b) refl. (ant.) E raonà's ab nós sobre açò, Jaume I, Cròn. 22. Hauia plaer de rahonar-se ab ell e de la sua companyia, Curial, i, 8.
|| 4. tr. Parlar, dir; cast. hablar, decir. Aquestes e semblants paraules lo hermità rahonaua, Tirant, c. 83. La lengua rahona lo contrari del que té en lo cor, Tirant, c. 156. Callaua la veritat e rahonaua les mentides, Eximplis, i, 34.
|| 5. Murmurar, parlar irritadament o amb malvolença (Mall., Men.); cast. murmurar, rezongar. «¿Què raones?»Poc que mos entenem—raonà encara En Pere Joan—, mos entendríem manco, Vidal Mirall 49.
|| 6. refl. (ant.) Disputar, barallar-se de paraules. La mia ànima se rahona ab lo cors, e axí bé desige la mort com la vida, Tirant, c. 215.
    Fon.:
rəuná (or., men., eiv.); raoná (occ.); raonáɾ (val.); rawná (alg.); rəvoná (mall. vulgar); rəɣuná (Sallagosa, Montlluís); raɣoná (Boí, Vilaller, Bonansa).
    Var. form.
ant.: raysonar (provençalisme, ap. Fasset, Rom. xv, 206).
    Etim.:
del llatí ratiōnāre, mat. sign.