Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rapaç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAPAÇ adj.: cast. rapaz.
|| 1. Àvid a agafar la presa. Un home se sembla a tal animal rapaç en les dents canines, Albert G., Ques. Lops rapaces en vestiment de pastor, Febrer Par. xxvii, 55. Ocell rapaç: au de presa, de rapinya. a) pl. Orde d'ocells caracteritzat per tenir les ungles i el bec molt forts, corbats i aguts, per a agafar i destrossar els animals de què s'alimenten; cast. rapaces.
|| 2. Àvid a emparar-se dels béns d'altri. Los rapaços que d'abans los tallaven les orelles e eren ladrons, Quar. 1413, p. 59.
|| 3. ant. Minyó, noi. Vench un rapaç e porta-li un pa, Pere IV, Cròn. 374. Tots eren licenciats, fins als fadrins e rapaços, de metre les mans en sa real Majestat, Villena Vita Chr., c. 166. Rapàs o minyó: Puer, Torra Dicc. a) Noi que estava al servei d'un escuder. Rapàs de escuder: Cacula: Rapazo de escudero, Nebrija Dict. Ell hagué a jaquir lo rapaç que menave, puix hagué a vendre lo cavall e hac anar a peu, Sermons SVF, ii, 9.—b) Servent, criadet. Si una filla de hun llaurador pobre prengués lo rey per marit, ella lo lexàs e se'n anàs ab los rapaços, serie hauda per gran putana, Sermo septem art. Los elements són rapaços de Déu: la terra, l'aygua, l'ayre, lo foch, Sermons SVF, ii, 16.
    Etim.:
pres del llatí rapāce, mat. sign. ||1.